tag:blogger.com,1999:blog-8094381789846282382024-03-13T08:53:27.192-07:00Blog PerrunoUna forma de entender la vida.Unknownnoreply@blogger.comBlogger98125tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-66274051465514988692017-11-27T11:20:00.000-08:002017-11-27T11:20:10.385-08:00Preparando las maletas<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">A finales de este año daré por finalizada mi aventura con blogspot. Eso se traduce a la práctica en que dejaré de publicar aquí. Pero ni mucho menos dejaré de escribir. De hecho, continuaré haciéndolo pero en lugar de publicarlo aquí, lo publicaré directamente en mi página (<a href="http://www.albertcapapey.com/">www.albertcapapey.com</a>) para optimizar mis limitados recursos y así lograr una mejor cohesión de contenidos.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">En la web, además del nuevo blog con nuevo formato, encontraréis información relacionada con los cursos, talleres y charlas que impartiré, así como enlaces a otras páginas interesantes, fotos de las actividades que realizo y otras muchas cosas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Por lo pronto, os invito a que vayáis echándole un ojo para ver cómo está quedando y si alguien tiene alguna sugerencia, será bien recibida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Así que sin ganas de alargar más esta entrada, me despido y nos leemos pronto en la nueva ubicación digital. Espero que os guste!!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><br />Salud!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-2971750857687817482017-11-10T11:05:00.001-08:002017-11-10T11:05:26.306-08:00Cómo, cuándo, cuánto y por qué controlamos a nuestros perros.<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">A priori responder las preguntas que titulan esta entrada puede parecer una tarea sencilla. Pero puedo aseguraros que no lo es. Eso sí, sólo si empezamos a respondernos estas preguntas (y todas las que se deriven de ellas) lograremos enfocar un camino propicio para alcanzar una convivencia plena, saludable y enriquecedora.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Creo que ya he dicho muchas veces, quizá hasta demasiadas, que yo no soy adiestrador. No me dedico a ello. Y aún así, son muchas, muchísimas las personas que contactan conmigo telefónicamente o vía internet para plantearme intervenir como tal en unas u otras circunstancias.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Como soy humano, reconozco que no siempre tengo la paciencia suficiente para explicar adecuadamente la diferencia entre educar y adiestrar. Pero en la mayoría de los casos, esas llamadas o consultas electrónicas acaban derivando en una visita a domicilio.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Y alguien se preguntará ¿por qué? ¿no buscaban un adiestrador? ¿no dices que tú no adiestras? Y así es. Pero la realidad es que la gran mayoría de esas personas no buscaban un adiestrador. Buscaban básicamente alguien que les ayude a "controlar" una situación que se les va de las manos. Y he entrecomillado la palabra controlar porque no es del todo exacta. Lo que todas esas personas quieren es entender qué está pasando. Y quizá necesiten que alguien les ayude, sí. Pero mucho me temo que esa ayuda no puede venir única y exclusivamente de la mano del control.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Y por ahí quería yo poner el foco en esta entrada. A menudo infravaloramos el criterio de nuestros perros y perras y por eso necesitamos instrumentos y herramientas de control. Es decir, necesitamos controlar a nuestros perros porque no nos fiamos de su criterio. Y como controlamos tanto a nuestros perros, no son capaces de desarrollar adecuadamente un criterio propio. ¿Curioso verdad? ¿Qué fue primero el huevo o la gallina? en realidad da igual. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Diferentes escenarios; diferentes actores; diferentes instrumentos de control. Obviamente no es lo mismo un collar de estrangulamiento que una bolsa de chuches. Pero de alguna forma, el efecto que podemos llegar a provocar con ambas puede ser similar: un perro sin criterio, incapaz de desenvolverse por sí mismo en diferentes situaciones.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Por eso creo que es tan importante hacernos este tipo de preguntas: <b>¿Cómo estoy controlando a mi perro? ¿Le estoy controlando demasiado? </b>A veces lo hacemos sin ser conscientes. Otras lo hacemos porque creemos que no hay otra alternativa. En ocasiones lo hacemos para recrearnos y en algunas incluso para que nos ayuden en algunas tareas. Disciplinas deportivas, exhibiciones, concursos... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Creo que la educación debería centrarse mucho más en cómo dejar de ejercer ese control. Soy consciente de que nuestra vida diaria es posible que nos requiera de cierto grado de control puntual sobre el animal cuando, por ejemplo, nos proponemos cruzar una calle. Pero estoy convencido de que hay muchísimas situaciones en las que <b>el mero hecho de tener que controlar al animal supone un fracaso educativo</b>. Si le tienes que decir constantemente cómo se tiene que portar es porque algo no estás haciendo bien.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Para acabar, me gustaría decir a modo de aclaración que no estoy en contra del adiestramiento, ni mucho menos. Estoy convencido de que se puede adiestrar a un animal de forma amable y respetuosa y lograr lo que uno se plantee. Eso sí, el proceso quizá sea más lento y haya que echarle más paciencia. Y una cosa hemos de tener muy pero que muy clara si queremos adiestrar (o controlar) a nuestro perro o perra en algo concreto: si el animal falla no es culpa suya, sino de quien le da las indicaciones.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Salud y hasta pronto</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-2723169159323763232017-10-23T11:12:00.005-07:002017-10-23T11:14:49.405-07:00Luces, cámara y... acción!<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Así es como deberíamos plantearnos las salidas cuando tenemos un "problema" en los paseos. Como si fuésemos a rodar una película. Pero en esta película trataremos de ayudar a nuestrx perrx.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A menudo, cuando tenemos un problema con nuestro perro o nuestra perra en el paseo, solemos tomar medidas al respecto. Pero con demasiada frecuencia esas medidas van dirigidas, bajo mi punto de vista, al destino equivocado: al animal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cuando tira de la correa, cuando ladra o persigue a ciclistas, cuando come cosas del suelo, cuando ladra a otros perros que pasan... etc etc intervenimos sobre el animal para evitar que ese comportamiento persista o se repita. Le llamamos la atención, tensamos y acortamos la correa, le gritamos... Pero muy pocas veces caemos en la cuenta de intervenir sobre el escenario. Y en algunas de esas pocas veces, actuamos mal sobre el escenario. Pecamos de sobreprotección hacia el perro o la perra y le aislamos de todo aquello que le genera malestar o incomodidad. Y tampoco se trata de eso. Creo que es bueno y sano para todxs enfrentarnos y superar nuestros temores. Pero también creo que debería hacerse de la forma más apropiada posible.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Así pues, cuando en una visita aconsejo modificar o cambiar ciertas cosas en lo que a las salidas y paseos se refiere, suelo aconsejar que se haga desde la perspectiva de que preparamos un escenario para que nuestro perro o perra "actúe".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Nuestro papel es el de director o directora de la película. Yo no se mucho de cine, pero creo que el paralelismo se va a entender.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Como directorxs tenemos un o una protagonista de la película: nuestro perro o perra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tenemos que ser capaces de buscar los actores que acompañarán a nuestrx protagonista, y esos actores deben estar a la altura de nuestrx actor o actriz principal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">También es tarea nuestra buscar escenarios propicios para que la obra se desarrolle y pueda lucir en toda su plenitud.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En esta película también aparecerán actores y actrices secundarios que aparecerán de forma espontánea. Hay que tenerlos siempre en cuenta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Nuestra tarea es preparar todo eso para que una vez se dé la señal de "acción", es decir, una vez salgamos a pasear, todo sea una gran función preparada para que nuestrx compañerx peludx pueda resolver sus conflictos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Una vez empiece todo, nuestra intervención deberá ser mínima. Sólo en casos puntuales podremos aportar algo a lo que suceda pero en la buena parte nuestra tarea es observar en silencio. Ya sea paseando con correa o sin ella. En el caso de que sea en paseos con correa, nuestra tarea será mayor ya que además de preparar todo el escenario, deberemos saber manejar la correa. Pero no resulta complicado si la planificación es buena.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y en el caso de no entender todo esto o de ser incapaz de ejercer de director de la película que te está planteando tu perro o perra, siempre puedes acudir a una buena educadora canina para que te ayude. Al final, nuestra tarea es un poco esa: ayudar a las personas a ayudar a sus perros :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salud y hasta pronto!!!!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-87050451033253059622017-10-17T10:50:00.002-07:002017-10-17T10:50:40.768-07:00Aprender a pasear como cuando se aprende a conducir.<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Cuando hay problemas relacionados con el paseo o con la correa, a menudo recurro a este ejemplo para que lo que quiero transmitir se comprenda con más facilidad.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Y es que cualquier persona que tenga carné de conducir sabrá que al empezar las prácticas, el profesor o profesora no te hace conducir por el centro de la ciudad. No te pone al volante y te dice: "apáñate como puedas!". ¿Verdad que no? El proceso que seguimos es mucho más progresivo. El primer día quizá ni conduzcamos. Nos enseñarán lo básico: mecánica básica, cuadro de luces, controles, pedales, marchas... Luego conduciremos por zonas prácticamente aisladas del tráfico: polígonos, zonas restringidas, etc. Y conforme vayamos cogiendo confianza iremos acercándonos al centro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Cuando hago un taller de correa, el planteamiento es muy similar. Muchas veces tenemos que re-aprender a utilizar la correa, y para ello es mejor empezar desde cero. Sin malos hábitos. Igual que conducir, llevar bien la correa no es difícil una vez has aprendido, pero el proceso de aprendizaje es de vital importancia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Salvando todas las distancias obvias que hay entre conducir un coche y pasear con un perro, es un ejemplo que me sirve para hacer entender el proceso de aprendizaje que seguimos en los talleres y en las visitas en las que planteo cambios relacionados con el paseo y con la gestión de la correa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Pasear por zonas tranquilas nos permitirá conocer mejor al animal y a su vez, el perro podrá pasear más relajadamente y disfrutará más del paseo. Fortaleceremos el vínculo, ganaremos confianza mutua y poco a poco nos estaremos preparando para afrontar retos mayores (calles o zonas más transitadas).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">No se trata de pasear eternamente por zonas solitarias, sino de empezar de cero. Con la actitud y las herramientas adecuadas, en poco tiempo estaremos preparados para afrontar situaciones mucho más complejas y veremos a un perro mucho más resolutivo y maduro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Salud y hasta pronto!!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-27554995383956827492017-10-15T08:24:00.001-07:002017-10-15T08:24:05.632-07:00Actividades a final de mes<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Dada la buena acogida que han tenido las actividades y charlas propuestas hasta ahora, he decidido "formalizar" un calendario que nos permita organizarnos un poco mejor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Con ese objetivo cada último fin de semana mes habrá una actividad. Bien sea charla, sea taller o salida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Así pues, cada último sábado (o domingo) de mes organizaré un encuentro en el que podrá participar quien quiera. La participación en estas actividades será bajo previa inscripción y empezaremos dentro de dos semanas, con una salida que realizaremos por la montaña acompañados por nuestros perros y perras. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Al principio de cada <b>salida</b> se darán ciertas pautas que los asistentes deberán intentar seguir para aprovechar al máximo el tiempo que dure el paseo (aproximadamente 40 minutos). A continuación de la breve explicación dará comienzo el paseo, en el que se abordarán posibles dudas relacionadas con el comportamiento de nuestros perros y en el que sobre todo trataremos de hacer que nuestros perros puedan disfrutar plenamente de un paseo en libertad por el monte.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Las actividades en formato <b>charla</b> se harán en lugares públicos y abiertos, como he hecho hasta ahora, y no será necesaria la implicación de perros y perras. Durante más o menos una hora hablaré de diversos temas relacionados con la educación canina y obviamente responderé preguntas y trataré de resolver todas las dudas que puedan surgir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Los <b>talleres</b> estarán enfocados a practicar para mejorar aspectos más concretos como la gestión de la correa, la respuesta a la llamada o situaciones concretas y puntuales con las que nos encontramos habitualmente. Así pues será necesaria la participación de perros aunque no será imprescindible que todxs los participantes vayan acompañadxs por sus perrxs.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Dentro de poco colgaré más info de la próxima salida que tendrá lugar el día<b><span style="color: #660000;"> 28 de octubre</span></b>. Si alguien quiere participar o está interesado en saber más que se ponga en contacto conmigo por mail o por teléfono. Estaré encantado de resolver cualquier duda.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Salud y hasta pronto!!!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-81073413249366517052017-08-27T09:36:00.002-07:002017-08-27T09:38:44.791-07:00Xerrada gratuïta a finals de setembre<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El dia 30 de setembre, dissabte, xerrarem una mica sobre educació canina al Parc de la Sínia, a Calafell. La xerrada serà curteta, aproximadament d'uns 45 minuts o una hora. Exposaré el meu punt de vista al voltant de les problemàtiques més habituals i comuns, tractaré d'explicar el perquè poden donar-se determinats comportaments en els nostres gossos i gosses i d'aquesta manera orientar una mica a les persones que vulguin millorar algun aspecte de la relació amb el seu gos o gossa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Com bé diu el títol d'aquesta entrada, la xerrada serà completament gratuïta. A canvi, només es demanarà als assistents un donatiu voluntari que anirà destinat íntegrament a l'Associació per la Defensa i Protecció dels Animals de Calafell (ADIPAC).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">D'aquesta forma tractarem de visualitzar la tasca d'aquestes persones al nostre municipi, i a la vegada ajudarem econòmicament a l'associació per tal de que pugui continuar fent la seva feina que tant important resulta, per desgràcia, a la nostra societat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sempre he cregut que educadors, protectores i veterinaris som part del mateix equip. Un equip multidisciplinari que té com a objuectiu final el benestar dels animals que vieun amb nosaltres. Realitzant tasques molt diferents, som tres potes del mateix taburet i això ens hauria de permetre col·laborar de forma eficaç i efectiva. Per desgràcia, aquesta combinació, aquest equip multidisciplinari, aquest engranatge és més difícil de moure si qui s'encarrega de lubricar-lo i engreixar-lo, no ho fa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En aquest cas, són les administracions les encarregades de propiciar que aquest eix social funcioni adequadament. Porporcionant mitjans, nodrint de pressupost o sencillament no dificultant les tasques que aquestes persones realitzen per amor i estima als animals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En fi, tothom qui vulgui venir, el dissabte dia 30 ens veiem!</span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salut!</span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJpM1tdI9rAb7qcEwhfwEroUNXPXoiIZOQ9JJsLIcAeET0ywgfSHeVxD6g3inf2e7C38wIgrWlKNaEFaHcdjUlMA83bF8Dmb-blwb1Jr8-cYouwsXUnKZJuzXgzfFnZcFV5RXzO3-jLSuI/s1600/xerrada+gratuita+verd+22.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1517" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJpM1tdI9rAb7qcEwhfwEroUNXPXoiIZOQ9JJsLIcAeET0ywgfSHeVxD6g3inf2e7C38wIgrWlKNaEFaHcdjUlMA83bF8Dmb-blwb1Jr8-cYouwsXUnKZJuzXgzfFnZcFV5RXzO3-jLSuI/s640/xerrada+gratuita+verd+22.jpg" width="606" /></a></div>
<div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-28239574342412360512017-08-12T03:42:00.000-07:002017-08-12T15:37:34.094-07:00El Mito de la Caverna del siglo XXI.<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cuando Platón hace unos 2000 años planteó el Mito de la Caverna en su libro <i>La República </i>no creo que fuese consciente de lo actual y contemporáneo que resultaría tantos siglos después.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Para quien no lo conozca, el Mito de la Caverna de Platón describe la situación de un ser humano condenado a vivir desde su nacimiento aislado en una caverna de la que no puede salir, y percibe el mundo de esa forma. Su contacto con el mundo exterior se limita al juego de luces y sombras que la luz del Sol arroja en la entrada, de tal modo que su idea de ser humano se limita a algo así como a una serie de sombras alargadas en movimiento.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esta es una interpretación muy propia y libre de la obra, y recomiendo mucho su lectura porque es como La Metáfora de muchas cosas, pero sobretodo de los límites que el ser humano pone a su propio conocimiento.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dicho esto, utilizo como referencia esta historia de Platón porque creo que refleja perfectamente la situación de muchísimos perros hoy en día.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Muchos perros viven aislados en sus casas y jardines. Se les priva desde bien temprano del contacto con el mundo exterior y de las relaciones con otros individuos de su especie y poco a poco se transforman en ese individuo que describe Platón en el relato.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Son esos perros que ven el mundo desde una terraza o un jardín. Que corren por la valla que da a la calle de punta a punta ladrando y queriéndose comer a todo el que pasa por delante.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Por desgracia para ellos, muchos perros que viven en casas sufren un aislamiento terrible del mundo que les rodea, y eso repercute enormemente en su salud. Tanto física como mental y emocionalmente, el perro pagará las consecuencias de ese aislamiento y eso repercutirá, obviamente, en la convivencia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es por eso que son tan importantes los paseos. Y no sólo el hecho de pasear como tal, sino de que los paseos sean lo más completos posibles, adecuando las salidas a las características de cada un@. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No sólo el confinamiento en jardines provoca la sensación de aislamiento. También privar de una adecuada interacción con otros perr@s convierte a nuestr@ compañer@ poco a poco en el protagonista perruno del mito de la caverna del s. XXI.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">En nuestras manos está convivir con un animal pleno o hacerlo con un rehén.</span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-46120999354266333442017-08-08T01:33:00.000-07:002017-08-08T08:53:17.691-07:00Un macarra, una rubia y un buenazo.<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ayer por la tarde acudí a
un local social acompañado de Luna y Rudy. No suelen venir conmigo a este tipo
de sitios, entre otras cosas, porque creo que no son los mejores lugares para
pasear (se aburren, no pueden explorar, tienen que estar atados...). Pese a
todo, ayer decidí que me acompañaran. Iba a ser poco rato y al primer
indicativo de agobio por su parte, nos marcharíamos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El local es como una
pequeña burbuja de tranquilidad en mitad de todo el ruido y gente que va a la
playa, a comprar o a pasear.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Alguna vez había
coincidido en el local con Rocky, un alegre y bonachón labrador de color
chocolate, de unos 5 años de edad y compañero de los propietarios del negocio.
Y ayer fue uno de esos días. La diferencia es que siempre que habíamos
coincidido yo iba solo, y pasamos buenos ratos de masajes, miradas y caricias.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ayer yo iba acompañado, y
eso hizo que Rocky se comportara ligeramente distinto.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Nada más entrar por la
puerta vino a saludarme, pero se frenó a un metro aproximadamente cuando vio q
tras de mí entraban Luna y Rudy. Ellos fueron desde ese momento su foco de
atención.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Se acercó para saludar a
Luna primero, pero no se esperaba que el más pequeño de los tres fuera el más
macarra. Rudy se interpuso entre Rocky y Luna, frenando el enérgico avance de
éste y proponiendo una situación nueva: ahora hay que saludar a Rudy para poder
llegar a Luna. Y hasta cierto punto, la
actitud de Rudy se podría considerar "desafiante" para con Rocky
(plantado en pose de chulito, pecho fuera, cabeza alta, boca cerrada, orejas
tiesas...)<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A todo esto me gustaría
destacar el hecho de que Rocky se movía libre y sin correa por el local (local
que además conoce perfectamente) mientras que Luna y Rudy permanecían atados a
una correa que sujetaba yo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Como alguna vez ya he
comentado, el comportamiento de los perros puede ser muy distinto si van con o
sin correa, y ahí estaban los tres actores caninos para hacernos una
demostración <i>in situ</i>.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pasados unos minutos,
Rocky seguía en su empeño por conocer a Luna, que permanecía echada junto a mí
en pose de esfingie. Rocky, desde la distancia, buscaba estrategias que le
permitieran resolver con Rudy sin entrar en conflicto para luego poder conocer
a la rubia, que se lo miraba todo con interés.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Habían pasado ya varios
minutos y las cuatro personas que
estábamos allí observábamos la situación sin intervenir. Pensé que tanta
atención no ayudaba a Rocky en su tarea, ya que éste no paraba de mirarnos.
Tenía la sensación de que le estábamos poniendo demasiada presión y decidí
intervenir. Comencé a hablar, explicando lo que yo veía que estaba pasando con
el objetivo final de distraer un poco la atención de las personas. De esta
forma, tanto Rocky como Rudy y Luna podrían tomar sus decisiones sin tanta
presión.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dos de las tres personas
parecían estar muy interesadas en lo que explicaba, e incluso nos explicamos
anécdotas que ilustraban todo lo que allí estaba pasando. La tercera persona no
parecía demasiado convencida. Aguantó bastantes minutos sin hacer prácticamente
nada (básicamente chistaba a Rudy cuando éste gruñía a Rocky, cosa que me daba
más pie a seguir hablando y que preocupaba muy poco o nada a los tres perros).
Finalmente el muchacho no pudo contenerse decidió intervenir para
"solucionar" la situación.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Rocky había logrado
avanzar mucho en sus "negociaciones" con Rudy, hasta el punto de que
Rudy se había movido de sitio y ahora dejaba claramente el camino despejado
para que Rocky se acercase a Luna. Rudy se colocó todo lo lejos que la correa
le permitió y de espaldas a la situación. Pero Rocky había aprendido a tomar
precauciones, y no se dirigió directamente hacia Luna, sino que empezó a rodear la situación.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esto fue lo que colmó el
vaso de paciencia de la única persona que intervino. Se levantó y se acercó a
Luna y a mí (Rudy estaba echado a unos dos metros de nosotros) a la vez que
llamaba a Rocky. Y ahí se produjo, para mí, la magia.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Rocky se acercó al
muchacho. Orejas hacia atrás, cola caída, paso lento, mirada al suelo... Rudy
abandonó su posición para volver a ponerse "en guardia", pero esta
vez no era por Rocky, sino por el muchacho que estaba intentando llevar a Rocky
hasta Luna.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La rubia, impasible,
seguía tumbada junto a mis pies. Rudy no podía acercarse porque la correa se
había liado con una pata de la mesa y fue Rocky quien se negó a conocer a Luna
en esas circunstancias.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lo tenía muy fácil, a
escasos centímetros. Pero no se había pasado 20 minutos negociando con Rudy
para que ahora alguien mandara al traste sus esfuerzos, de manera que se negó a
acercarse a Luna. El chico trató por activa y por pasiva de convencer a Rocky.
Trató incluso de empujarlo en dirección a nosotros. Pero no hubo manera. Los 30
kgs de labrador chocolate se negaban a avanzar. Plantó su culo en el suelo y el
muchacho, de brazos fuertes, no pudo más que moverlo unos centímetros.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y fue entonces cuando
creo que todos vimos el panorama: un ser humano tratando de explicar a tres
perros cómo se han de comportar los perros, y los tres perros negando la mayor
de la forma más elegante que sabían.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esto suele pasar mucho más a menudo de lo que algunas personas puedan pensar. Y para
su desgracia el resultado no siempre es el narrado en esta entrada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Finalmente, la situación
se solucionó cuando decidí marcharme, al cabo de pocos minutos. Con la excusa
de que la correa se había enredado con la pata de la mesa, solté a Rudy y éste
pasó olímpicamente de Rocky. Rudy se puso a olfatear y chafardear todo lo que
le rodeaba (como hace habitualmente) y Rocky finalmente pudo acercarse y
olfatear a Luna.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Fue volver a colocar la
correa en el arnés de Rudy y éste volvió a su actitud "desafiante".
Antes de marcharme miré a Rocky, que sonreía satisfecho (o esa fue mi
sensación, también podía ser que jadeaba agotado por la tensión de la
situación).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La intención del
muchacho era la mejor, estoy convencido, porque le conozco. Pero a veces olvidamos que los perros son perros y las
personas son personas.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Castigar o corregir el
gruñido es fatal para la convivencia con nuestros perros y perras. El gruñido
es necesario y vital para ellos y para nosotros. </span></span><br />
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Intentar mediar en una
situación de perros a menudo es más complejo de lo que nos pensamos; y tratar de
imponer nuestro criterio sin tener en cuenta lo que está sucediendo a nuestro
alrededor es, cuanto menos, temerario.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Rocky consiguió su premio: conocer a la rubia. Pero no a cualquier precio. En educación las formas pueden
ser tan importantes como el fondo, y el fin no justifica los medios. Es más,
los medios (o formas) a veces importan más que el fin. Como dice la letra de
alguna canción: <i>"que no te obsesione el destino, lo mejor está en el
camino."<o:p></o:p></i></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="mso-layout-grid-align: none; mso-pagination: none; text-align: justify; text-autospace: none; text-justify: inter-ideograph;">
<span lang="es"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salud y hasta pronto!</span><o:p></o:p></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-38028535481026725092017-08-03T10:44:00.002-07:002017-08-03T10:54:32.163-07:00Las etapas de desarrollo (I)<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>- ¡mama, mama! Mira ese! tan grande y le tienen que llevar en un carrito! </i>- Le dijo un niño de 3 o 4 años a su madre, mientras señalaba con energía a una persona que pasaba cerca y que iba en silla de ruedas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">- <i>¡mira cuánto café habrá tomado este señor! </i>- Dijo el niño al cruzarse con una persona negra mientras paseaba con sus padres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y así podría poner varios ejemplos más. La verdad es que de crio metía mucho la pata y a menudo dejaba en evidencia a mis padres delante de otras personas. Recuerdo muchas situaciones similares y en parte es gracias a ellos que de vez en cuando me las siguen recordando.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pero gracias a equivocarme en la etapa apropiada y a recibir buenas referencias de las cuales aprender crecí como individuo y como persona social. Y a día de hoy ya no meto (tanto) la pata. Aprendí a comportarme en diferentes situaciones sociales de manera honesta pero sin decir lo primero que se me pasa por la cabeza. Y así a lo largo de toda la vida. Nunca es tarde para equivocarse y aprender de los errores. El problema viene cuando el error no va sincronizado con la etapa correspondiente. Porque eso a menudo conlleva consecuencias sociales y emocionales.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">De ahí que conocer las <b>etapas de desarrollo de los perros</b> sea algo tan vital y necesario para nosotros, las personas que convivimos con ellos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sólo así seremos capaces de gestionar situaciones que se nos presentan a diario y acompañar en el crecimiento de nuestro compañero o compañera de cuatro patas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">De la misma forma que pasa con las personas (y en muchas otras especies de mamíferos), el desarrollo de un individuo se divide en distintas etapas, que tienen cada una el objetivo final de hacer crecer emocional, social y físicamente al animal. Durante los dos primeros años de su vida, el perro pasa por una serie de etapas, al principio de su vida más cortas y más largas conforme va creciendo. Obviamente esto no quiere decir que una vez el perro cumple los dos años se hace adulto y ya no aprende nada más. En absoluto. Casi al contrario. Esos dos primeros años son como<b> el "entrenamiento" </b>para lo que le queda de vida de adulto, que son muchos más años.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si hemos sabido acompañar bien ese crecimiento a lo largo de todas sus etapas, disfrutaremos de una convivencia sana y agradable para el resto de su vida. Si por lo que sea, alguna o varias de estas etapas no se han podido desarrollar correctamente, probablemente nos encontraremos con situaciones incómodas y desagradables durante mucho tiempo y con las que no siempre es fácil convivir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<h4 style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La importancia del juego en el crecimiento.</span></h4>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Para los perros es vital jugar con otros perros durante su desarrollo y crecimiento. Es necesario por varios aspectos: emocional, social y físico.</span></div>
<br />
<span style="background-color: white; color: #783f04; font-family: "sorts mill goudy" , sans-serif; font-style: italic;"></span>
<span style="background-color: white; color: #783f04; font-family: "sorts mill goudy" , sans-serif; font-style: italic;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #783f04;"><span style="background-color: white; font-family: "sorts mill goudy" , sans-serif;"><i>"</i></span><i style="font-family: "Sorts Mill Goudy", sans-serif;">Grupos de investigadores han elaborado formas de impedir el juego a las crías de ratas, durante una fase crucial de su crecimiento, sin privarles, eso sí, de otras experiencias sociales. Las crías crecieron con deficiencias a nivel emocional.[3, 4] Cuando se las expuso a un nuevo ambiente, interactuaron con miedo y fracasaron al intentar adaptarse y explorar, al contrario de como lo haría una rata normal."</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #783f04; font-size: x-small;"><i style="font-family: "Sorts Mill Goudy", sans-serif;">fuente: <a href="http://zolani.es/el-peligro-de-no-jugar-a-juegos-peligrosos/">zolani.es</a></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #783f04;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esta comprobado que para muchos animales, sobretodo mamíferos, es necesario jugar para socializarnos, para aprender de los demás y para compartir. Para saber comunicarte, para empatizar y comprender a los demás... para formar parte de un grupo, para saber desepeñar un rol o una función dentro de un grupo social. Son muchos los beneficios que tiene jugar a todo tipo de cosas durante nuestra infancia y parece mentira que no sepamos interpretar que los perros necesitan exactamente lo mismo que nosotros y que tantos y tantos mamíferos del mundo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Correas cortas, collares de ahogo o arneses tipo <i>halty, </i>bozales<i>...</i>Todo tipo de artilugios y chismes que limitan a los perros jóvenes y enérgicos que tiran muchísimo de la correa. Y cada vez más restricciones para tener más control sobre sus movimientos, impidiendo a menudo que lleguen siquiera a acercar su hocico al suelo o a otro perro en todo el paseo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es jodido ver esa cara de cachorrón que nos mira y nos ladra mientras su propietario le grita y le arrastra alejándole de nosotros. Demasiadas veces he vivido situaciones de este estilo y me sabe fatal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es cierto que los perros jóvenes a veces pueden parecer temerarios, o puede darnos la sensación de que han perdido el control sobre sí mismos. Y a menudo sensaciones de ese estilo son las que nos llevan a intervenir y a entorpecer de mala manera su aprendizaje y su crecimiento.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si no somos capaces de acompañar a un cachorro durante sus primeras etapas, es mejor que pidamos asesoramiento profesional. Porque no es un "vale todo" en cuestión de jugar. De la misma forma que pasa con los críos, nuestra tarea es la de saber qué tipo de entornos son los más apropiados para que nuestro perro o perra se pueda desarrollar adecuadamente sin necesidad de intervenir nosotros. Lugares, perros, personas... Yo suelo decir una frase que dice así: <i><b>Nosotros podemos decidir el "dónde" y hasta cierto punto el "con quién"; El "cómo" y el "por qué" son cosa suya</b>. </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si lo hacemos bien nos ahorraremos esos destrozos en el mobiliario doméstico, esas persecuciones con la zapatilla, esos tirones de correa... etc y obtendremos a cambio una convivencia divertida y enriquecedora, asegurándonos a su vez la compañía de un gran perro o perra adulta para el resto de nuestra vida juntos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Para acabar, os dejo otro fragmento pequeñito del artículo "</span><span style="background-color: white; font-family: "montserrat" , sans-serif; text-align: center;"><i>Juegos peligrosos: por qué a los niños les encantan y además los necesitan</i>" del enlace que os he puesto antes y con ello os invito a su lectura y a la consecuente reflexión. Sé perfectamente que niños y perros no son la misma cosa. Lo sé. Pero a nivel educativo y sobretodo de crecimiento y desarrollo, no creáis que hay tanta diferencia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "montserrat" , sans-serif; text-align: center;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "sorts mill goudy" , sans-serif;"><span style="color: #783f04;"><i>"Tales resultados han contribuido a la «teoría del control de la emoción en el juego» (emotion regulation theory of play, en inglés), una teoría en la que una de las funciones más importantes del juego es enseñar a las crías de mamíferos cómo regular el miedo y la ira [4]. En los juegos peligrosos, los pequeños se dosifican pequeñas cantidades de miedo y practican cómo no perder la cabeza y cómo comportarse según las circunstancias mientras experimentan esa sensación de temor. Así aprenden que pueden controlar el miedo, sobreponerse y salir airosos."</i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "sorts mill goudy" , sans-serif;"><span style="color: #783f04;"><i><br /></i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "sorts mill goudy" , sans-serif;">Salud y hasta pronto!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-15400072971070078312017-07-17T10:43:00.001-07:002017-07-17T10:43:54.283-07:00Gilipolleces...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipollez es decir "<i>healthy</i>" en lugar de decir que algo o alguien es <b>sano</b> o <b>saludable</b>,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">gilipollez es llamar "<i>running</i>" a <b>correr</b> por la calle,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">gilipollez es decir que el "<i>trap</i>" y el "<i>reguetón</i>" son <b>géneros musicales</b>,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">gilipollez es pagar una pasta para ir a un <b>concierto de Enrique Iglesias</b> y sentirte estafad@ porque <b>no canta en directo</b> o porque el concierto dura muy poco.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipollez es decir "<b>sacar</b> al perro a pasear" en vez de decir "salir a pasear <b>con</b> el perro",</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">gilipollez es llamar "<i>foody</i>" a alguien que<b> le gusta la comer</b>,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">gilipollez es aglutinar una serie de disciplinas deportivas y decir que has inventado una nueva disciplina deportiva y ponerle un nombre absurdo, preferiblemente compuesto combinando medias palabras en inglés.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipollez es decir "no me hagas <i>spoiler</i>" en lugar de "<b>no me avances nada</b>".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">También es gilipollez <b>salir a pasear</b> con el perro "porque tiene que <b>hacer ejercicio</b>",</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">me temo tiene que hacer mucho más que eso...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipollez es pensar y/o decir hoy en día que hay perros <b>dominantes</b> y perros <b>sumisos</b>,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">gilipollez es <b>tirar la pelota</b> una y otra vez porque "al perro le gusta y así <b>se cansa</b>..."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipollez es seguir caminando arrastrando a nuestro perro que trata de oler algo o de orinar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipollez es usar el gesto de las comillas excesivamente en una frase.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipollez es pensar que el perro <b>no tiene que salir</b> a pasear a la calle porque <b>tiene suficiente jardín</b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipollez es hacer una crítica destructiva en lugar de plantear o buscar alternativas mejores.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Gilipolleces hay muchas porque somos muchos gilipollas en el mundo,</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">pero la idea sería tratar de ser cada día un poco menos. Para empezar, podríamos empezar a llamar a las cosas por su nombre porque en definitiva así es como lo procesará nuestro cerebro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Así que si te has dado por aludido o aludida mientras leías esto</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">no te lo tomes a mal. Piensa que <b>está escrito por un gilipollas</b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero si ha servido para que alguien reflexione un poco sobre lo expuesto, habrán merecido la pena todos los enfados que pueda provocar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Porque uno trata de ser cada día menos gilipollas, pero eso no se puede hacer solo :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Salud!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-32928619881738894742017-06-27T14:04:00.004-07:002017-06-27T14:07:03.666-07:00Cositas pendientes<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Bueno como quizá algunos sepáis hay cosas pendientes que aunque pueda parecerlo, no están paradas. Me gusta compaginar tiempo de estudio y lectura con el tiempo que dedico al blog y seguramente por ello la regularidad con la que publico es relativa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Por suerte o por desgracia mi cabeza no lleva demasiado bien lo de parar. Me encanta inmiscuirme en mis pensamientos, sentir curiosidad por las cosas y eso hace que me embarque en proyectos interesantísimos pero que no siempre uno puede llevar a cabo (por falta de medios, de recursos, de tiempo...).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Con el tiempo he aprendido a seleccionar qué ideas y qué proyectos son interesantes a la vez que viables. O eso creo. Porque a veces se cruza en el camino algo que se hace más grande y más interesante de lo que pensabas y eso es justamente lo que me ha ocurrido, por ejemplo, con Filosofia DogVille Beach.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cometí el gran error de pensar que era algo mucho más sencillo de lo que realmente ha supuesto (y está suponiendo). En todos los sentidos, realizar vídeos con un contenido interesante ha resultado ser mucho más complicado de lo que a de entrada me esperaba. En estas semanas nos hemos pasado varias horas en total paseando cámara en mano, charlando conmigo mismo y a veces con Luna y Rudy. Y lo hemos pasado en grande. Pero el resultado no era nunca el deseado. Ruido, viento, planos desenfocados, vídeos que se borran misteriosamente o se corrompen (si si, como los políticos) y se quedan inutilizables... Me han pasado mil cosas que sumadas a la poca idea que tengo sobre el tema de edición de vídeo han hecho que el arranque del proyecto fuese, como he dicho, más duro y difícil de lo esperado.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Por suerte, estar rodeado de gente extraordinaria que me han ayudado y animado en el proceso ha hecho que el mero hecho de haber realizado todo este proceso haya merecido la pena (e insisto: y está mereciendo).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Así que si alguien creía que el canal de Youtube y el proyecto Filosofia DVB estaba parado, que esté atent@ que en breve se vienen cosas chulas :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Por otra parte, aprovecho también para comentaros un par de cosas sobre las próximas publicaciones que tengo preparadas para el blog.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Por un lado habrá una entrada sobre las etapas de desarrollo. No será una entrada extensa en la que comente peculiaridades de cada etapa. sino que trataré de explicar en pocos párrafos cómo se desarrollan estas etapas de desarrollo (valga la redundancia). Creo que es de vital importancia entender algo tan importante pero sé que donde más se puede aprender sobre este tema no es en este blog, así que daré cuatro pinceladas y como siempre dejaré las referencias oportunas a las que acudir para saber más.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Por otro lado es muy provable que caiga algún que otro relato que hace tiempo que tengo ganas de compartir con vosotr@s. Hace mucho que no publico ninguno y no será por falta de ellos. Por alguna razón dejé de compartirlos y he pensado que no estaría mal hacer una pequeña recopilación de algunos de los que he escrito en este tiempo y colgarlos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Así que nada, se avecina una buena etapa! espero que la lectura os resulte igual de interesante de lo que a mi me resulta escribir! :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salud y hasta muy pronto!!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-6644612494037827562017-06-26T12:04:00.000-07:002017-06-27T13:31:25.277-07:00San Juan 2017<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">He pensado que un poco de humor gráfico no nos vendría mal a aquellos que hemos sobrevivido un año más a la ruidosa noche de San Juan.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Iba a escribir una entrada unos días antes comentando cositas que podríamos tener en cuenta si nuestro compañero o compañera perruna lo pasa mal con los petardos, pero ando muy liado con otras proyectos (de los que en breve os comentaré noticias también) y no me dio tiempo de acabarla.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Como compensación he hecho este dibujito dedicado, con todo el cariño, a todos esos "petardos" ;)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salud!</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqw5GxnYMyompvbthSVBbPraH3PLwvhIusGnvMj2csVzWdqKhTtr4RHG8JH2vIySgCEn2JYkZatpQ8bQqfxS2mGc7rklGC54oSXLI5Cq46jkTO4ibzst5UA6MTy8LiXVUaj0cO242-VTr1/s1600/SAN+JUAN+300ppp+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1539" data-original-width="1600" height="614" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqw5GxnYMyompvbthSVBbPraH3PLwvhIusGnvMj2csVzWdqKhTtr4RHG8JH2vIySgCEn2JYkZatpQ8bQqfxS2mGc7rklGC54oSXLI5Cq46jkTO4ibzst5UA6MTy8LiXVUaj0cO242-VTr1/s640/SAN+JUAN+300ppp+2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-66903651797180644122017-05-24T11:49:00.003-07:002017-05-24T11:49:57.280-07:00Acariciar a un perro no es un derecho, es un privilegio que hay que ganarse<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Así es como yo lo veo. Tal cual lo pongo en el título. Y escribo sobre esto porque a lo largo de estos últimos años me he encontrado con mucha gente que cree que tiene el <b>derecho </b>(y a veces parece que hasta la obligación) de acariciar a Rudy, y él tiene sus reservas al respecto.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Como digo muchas veces, acariciar a Luna prácticamente "es gratis". Es decir, no cuesta nada. A poco que la mires y le digas algo ella se acercará a ti moviendo el rabito y probablemente se siente en tus pies esperando que una mano caiga sobre ella. A veces hay suerte y esa mano es educada y respetuosa. Otras veces, la gran mayoría, esa mano es brusca, torpe o descuidada pero Luna le echa paciencia si la persona en el fondo es agradable. Si la persona en cuestión es muy torpe simplemente se levantará y se apartará.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero cada individuo es un mundo, y en este sentido, Rudy y Luna son muy distintos. Rudy es muy prudente. Se toma su tiempo, observa y valora antes de acercarse y a veces ni siquiera se acerca a la persona. Aunque ésta le llame, Rudy no se acerca si no lo ve claro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Pero esto no parece importarle a muchas personas que unilateralmente deciden interactuar con él, y normalmente lo hacen de la manera más torpe: inclinándose sobre él y alargando las manos para dar las clásicas palmaditas en la cabeza.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Rudy ha aprendido a tener paciencia pero a menudo la gente sobrepasa esos límites y es entonces cuando escucho una frases tipo: <b>"- oye! me ha gruñido!"</b> o <b>"- ¿me está gruñendo por acariciarle?" </b>y yo me veo en la situación incómoda de tener que explicarle a esa persona que no le está gruñendo por acariciarle, sino que lo hace porque está siendo un maleducado.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Los niños lo entienden mucho mejor que los adultos</b>. Aunque también es cierto que a un adulto no siempre es fácil decirle que se está equivocando en algo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">He conocido muchos perros que, como Rudy, toman precauciones antes de acercarse o de interactuar con alguien. Las razones por las que lo hacen son muy diversas. Pero lo que está claro es que todas y cada una de ellas son y han de ser respetadas. Sólo así lograremos un buen entendimiento entre ambas partes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Cuando me llega un caso de este tipo, lo primero que suelen comentarme en la visita es la diferencia de comportamiento que ven en el perro o en la perra respecto a lo que hace habitualmente. Y no es por nada en concreto, sino más bien por un conjunto de cosas que suelo tener siempre en cuenta. Me gusta cuidar los detalles porque sé que los perros son animales muy sutiles y muy observadores. Y quizá esta actitud me lleva a crear algún tipo de complicidad. No lo se. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El caso es que cada vez estoy más orgulloso del carácter "gruñón" de Rudy y no por el hecho de que sea desconfiado (porque no lo es), sino por el hecho de exigir respeto y educación. La convivencia con Luna le ha permitido desarrollar estrategias similares y cuando puede, se da media vuelta haciendo un movimiento <i>ninja </i>y se aparta de la situación como hace Luna.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El mensaje que Rudy y muchos otros perros y perras lanzan con esta actitud no es un mensaje violento ni amenazante. Al contrario,<b> es una llamada al respeto</b>. Pero no siempre se interpreta como tal y creo que es una lástima porque nos estan dando lecciones gratis cada día.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Como digo en el título y no me cansaré de repetirlo, acariciar a un perro no es un derecho del ser humano. Es un privilegio que debemos ganarnos y ya no sólo para con los perros los demás, sino que empezando por los que tenemos en casa y aprender con ellos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Salud!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-24495619473433037002017-05-12T11:32:00.000-07:002017-05-12T11:32:06.599-07:00Y parece que fue ayer...<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Era el año <b>2007</b>. No recuerdo exactamente la fecha pero debía ser esta época en la que el día se hace largo y el clima es más cálido cuando Luna y yo empezamos nuestra aventura en el mundo de la educación canina (por aquél entonces, "adiestramiento en positivo").</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Realizamos juntos nuestro primer curso en un centro canino cercano. El curso se llamaba algo así como "<b>curso de buenos modales caninos</b>" y lo que más me llamó la atención era el hecho de que en ese curso no se gritaba ni se daban tirones del collar. Era un curso de "<b>adiestramiento en positivo</b>", concepto completamente nuevo para mí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Lo que iba a ser un curso de 8 semanas (2 horas de teoría entre semana y práctica de 1 hora el sábado) terminó siendo un periplo de casi dos años.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Conocí a gente maravillosa y como no, grandes perros y perras. Realicé más cursos y más prácticas en el centro y ese curso de buenos modales se convirtió en una especie de "iniciación" en el fascinante mundo de la educación canina.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">En <b>2009 </b>acudí a una charla gratuita que realizaban en Barcelona. La charla era sobre agresividad canina, la organizaba una asociación que me enamoró por su nombre (Udols) y por su logo y <b>la impartía un tal Santi Vidal</b>, del que yo, pobre muchachito de pueblo, apenas había oído hablar. No había oído hablar de Santi pero ya me había encontrado alguna situación delicada en los domicilios y creí interesante saber más del tema.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Esa charla de un par de horas resultó ser el impulso definitivo que me ha traído hasta hoy. Ahí conocí no sólo a Santi, sino toda una forma de entender la relación humano-perro que me reafirmaba y me animaba a continuar indagando.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Asistir a esa charla me abrió la puerta a otro mundo nuevo. Realicé muchos cursos con Santi. Algunos hasta dos veces porque eran cursos geniales.De esa etapa también me llevo muy buenos recuerdos. Muy buena gente, perros espectaculares y una metodología basada en el respeto.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>El siguiente paso fue conocer a Nico</b>. Alguna vez había oído hablar de él, muy vagamente pero con referencias muy buenas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Me apunté a un seminario suyo en <b>2010</b> creo que de lenguaje canino, y volví a sentir la misma sensación de entusiasmo que en su día había sentido en el primer curso de <i>buenos modales</i> y que luego sentí en la charla de agresividad de Santi.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Un nuevo mundo se abría ante mí y las ganas de conocerlo crecían exponencialmente. Asistí a varios seminarios de Nico para seguir empapándome y aprendiendo y este camino también me llevó a conocer a gente maravillosa con la que he compartido muy buenos momentos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">La participación en el proyecto del cuaderno "Valores y principios de la educación canina" en <b>2012 </b>fue algo genial que conllevó un trabajo muy chulo. La forma de trabajar, los grupos, las reuniones... la sensación de estar escribiendo una historia distinta, una historia en la que todos y todas los que estábamos allí creíamos (y creemos) firmemente. Fue genial.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Ese proyecto, aunque no hubiese participado, no sólo abrió un nuevo mundo, sinó que lo hizo pisando fuerte, diciendo "estos son nuestros principios y nuestros valores. Nuestra forma de entender la educación canina se basa en esto. Y esto es sólo el principio".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Desde entonces sigo formándome cada vez que tengo oportunidad porque cada vez hay más gente que se anima a plantear cursos, talleres y actividades interesantes. Y en esos cursos no sólo se aprende de perros, sino que además se conoce a personas y se viven experiencias únicas muy chulas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">También yo he impartido cursos y charlas, junto a mi compañera en DGV, <b>Roser Archs</b> (Rous). Además de visitas a domicilio, cursos y charlas, he tenido oportunidad de participar en diferentes eventos caninos. Exhibiciones, ferias, concursos y de hecho hasta hicimos nuestros pinitos en el mundo de la seguridad privada en una unidad canina.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El mundo del olfato canino me fascina desde que Santi me presentara su forma de entenderlo en un curso que hice allá por <b>2009-2010</b>. Su forma de entender el adiestramiento y <b>la admiración que sentía hacia sus perros</b> y compañeros de trabajo despertaron algo en mí. Ese curso me gustó especialmente y fue uno de los que hice más de una vez. Y no olvidaré nunca un momento muy especial que viví con <b>Togo</b>, uno de sus compañeros perrunos. Sostuve su correa durante unos minutos, mientras él preparaba la zona para hacer un ejercicio práctico en el que yo iba a ser el guía de Togo (<i>???¿¿¿!!!</i>) Recuerdo que estaba nervioso y justo antes de empezar el ejercicio Santi me dijo "llevas un Ferrari tio,trátalo bien". La confianza me permitió entender el mensaje en toda su amplitud. Esa frase quería decir algo así como "llevas al mejor compañero, si él falla es tu culpa. Tenlo claro". Y n</span><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">o se trataba de una amenaza, sinó más bien de un desafío, un reto. Quien conozca a Santi sabrá de lo que hablo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Como he ido diciendo, estos años me han llevado a conocer a grandes personas, profesionales o no de la educación canina. Y también grandes perros, que han sido mis mayores maestros. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Pasados estos años me doy cuenta de que he ido quitándome o perdiendo etiquetas por el camino, cosa que me alegra. <b>Empecé queriendo adiestrar a mi perra en positivo y hoy estoy aprendiendo de ella y de toda su especie</b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Estoy convencido de que este camino me ha hecho mejor persona en muchos sentidos. No es que crea que fuera mala gente antes ni tampoco creo que sea la mejor persona del mundo hoy. No se trata de eso, Me refiero a la forma de entender las cosas y de gestionar incluso mi vida según unos principios y unos valores muy claros.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">He entendido que de poco sirve tratar de enseñar algo en lo que no crees, y los mismos principios que dan base a la educación canina dan base también a mi forma de entender la vida. Mis relaciones sociales, familiares, mi relación con el mundo en general se basa en la empatía, el respeto, la honestidad y la confianza y os puedo asegurar que desde que lo entendí, mi vida ha mejorado mucho.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Quizá no mantengo contacto con todas las personas con las que me he ido cuzando en estos años, pero os puedo asegurar que os tengo muy presente. Porque hay cosas inexplicables en el cerebro humano y concretamente en el mío se dan sucesos tan raros y contradictorios como el hecho de tener muy mala memoria para algunas cosas y en cambio recordar por mucho tiempo a personas especiales que se cruzan en el camino para aportar algo, y que pese a no mantener un contacto desde hace meses o años, ahí están, en un lugar muy concreto y muy accesible de la memoria. Aguardando para cuando nos volvamos a encontrar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">En fin, lo que os decía en el título: parece que fue ayer, pero han pasado ya 10 años. Y lo mejor, lo mejor de todo con diferencia ha sido la compañera perruna y maestra que me ha acompañado y aguantado estos 10 años.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Esta entrada en realidad es para ella, que está aquí echada a mi lado durmiendo. Porque la he metido en situaciones y líos que poco se esperaba ella hace una década y ha salido airosa y con mucha elegancia de todas y cada una de ellas.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Por Luna y por otros 10 años más en esto. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Desde hace ya casi cuatro años no estamos solos (aunque en realidad nunca lo estuvimos). ya que contamos con la compañía de Rudy en casa y del resto del equipo de DVB: Rous, Ganjah y compañía.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">A tod@s muchas gracias por esta década, por todo lo que me habéis aportado y sobretodo, por todo lo que nos queda por recorrer!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Salud!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-87021662765777933402017-04-29T08:04:00.000-07:002017-04-29T08:04:43.568-07:00El passeig urbà i la vida social amb corretja<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dissabte que ve passarem una bona a Vilanova passejant i explicant quines son les coses més importants a tenir en compte alhora de passejar amb el nostre company o companya de cuatre potes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els passejos urbans poden ser igual d'enriquidors que els que fem per la muntanya o per la platja, però hem de saber com enfocar diferents situacions que se'ns poden prensentar i gestionar-les adequad<span id="goog_1400801755"></span><span id="goog_1400801756"></span>ament.</span><br />
<span style="font-family: helvetica neue, arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHokYGz42Po5OaI7p8qt7t0EMyThMpUhINGaEteDYoHKMsWDGzuSZC7dQxrEkjFMqXtEIcLIi4P36hOrm-UuCFQfXXNkXnSueXM7j-Bw9eZ9kZLo6J8wAYa3UJlrx2EFbMSLKw_et9NKwp/s1600/taller+corretja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="451" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHokYGz42Po5OaI7p8qt7t0EMyThMpUhINGaEteDYoHKMsWDGzuSZC7dQxrEkjFMqXtEIcLIi4P36hOrm-UuCFQfXXNkXnSueXM7j-Bw9eZ9kZLo6J8wAYa3UJlrx2EFbMSLKw_et9NKwp/s640/taller+corretja.jpg" width="640" /></a></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-90653438869120248332017-04-02T15:23:00.001-07:002017-04-04T12:24:21.343-07:00Vuelve Filosofia DVB<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Con un poco de retraso, aquí llega lo que prometí: Filosofía DogVille Beach regresa! Lo que empezó siendo una colaboración semanal en un programa de radio y que resultó una experiencia muy enriquecedora, ahora la hemos "transformado" en una serie de vídeos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En ellos compartiremos paseos, dudas, reflexiones, entornos... y seguiremos haciendo llegar nuestra forma de entender la educación canina por las ondas (antes de radio, ahora de wifi jeje).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En fin, os dejo con el vídeo y ya me decís lo que os parece :)</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">Dale al play! :D</span><br />
<br />
<span style="font-family: helvetica neue, arial, helvetica, sans-serif;">(o entra<a href="https://www.youtube.com/watch?v=OCIppNvLzUY"> en este enlace si no puedes reproducir el vídeo</a>)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwed_r9nXIDzLZlKZ4XyuMibxZDg4zQ8xQpSIUlfVZ0saS4xGfp9lPUZxUX75xRXo_ty6PIFJFIQKx0kL9Ryw' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-51485381947249579942017-03-14T15:28:00.001-07:002017-03-15T14:11:37.928-07:00Cuando un perro ataca a una persona...<div style="text-align: justify;">
<i style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">"La intensa atención que los medios de comunicación prestan a los fatales ataques de los perros, aparentemente sin provocación previa, dan la falsa y exagerada impresión de que los perros suponen un gran riesgo."</span></i></div>
<div style="background-color: white; font-style: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; margin: 0px 0px 6px; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<div style="color: #1d2129; text-align: justify;">
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><a href="https://www.kendalshepherd.com/">Kendal Shepherd</a></span></div>
</div>
<div style="color: #1d2129; text-align: right;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: justify;">del libro "Niños, niñas y perros"</span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="color: #660000; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: justify;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: justify;"><i><span style="color: #660000;">"La noche empezaba a cerrarse, pero los investigadores ya tenían claro que los animales podrían ser perros, de razas potencialmente peligrosas, ya que en esas zonas no existen depredadores salvajes capaces de causar la muerte a humanos."</span></i> </span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: justify;"><span style="color: #1d2129;">Esto es solo el principio. El artículo continúa con perlas del estilo: </span><span style="color: #660000;"><i>"</i></span></span><span style="background-color: transparent; text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>Los perros de razas potencialmente peligrosas, como en este caso la raza "pitbull", al no ser razas puras pueden carecer de un carácter equilibrado y si no están suficientemente entrenados pueden convertirse en perros muy agresivos, capaces de causar heridas mortales a las personas."</i></span></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; margin: 0px 0px 6px; orphans: 2; text-align: start; text-indent: 0px; widows: 2;">
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esto está publicado en la web de El Mundo. Pero no es hacia el artículo en sí hacia donde me gustaría poner el foco en esta entrada. Me gustaría que ampliásemos el <i>zoom</i> o radio de ese foco. Porque este artículo es sólo una pequeña muestra (una de las más recientes) del tipo de noticias que podemos leer, escuchar y ver en los grandes medios de comunicación.</span></div>
</div>
</div>
<div style="background-color: white; margin: 0px 0px 6px; orphans: 2; text-align: start; text-indent: 0px; widows: 2;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En el fragmento que he escogido para empezar la entrada, Kendal Sheperd habla de "intensa atención" para referirse al comportamiento de la prensa en situaciones dramáticas de incidentes entre perros y personas. Yo añadiría lo tóxica, perjudicial y dañina que resulta este tipo de atención para el mundo del perro.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; margin: 0px 0px 6px; orphans: 2; text-align: start; text-indent: 0px; widows: 2;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Los estereotipos están a la orden del día y frases como <span style="color: #444444;">"atacó sin avisar"</span> o <span style="color: #444444;">"se volvió loco" </span>suelen ser tan falsas como habituales. La gente que comparte su vida con un perro de los estigmatizados como "perros potencialmente peligrosos" se sienten como delincuentes por alimentar y cuidar a un animal que podría acabar con él o con cualquiera de nosotros de un momento a otro. Conozco bien esa sensación. Te miran como a un loco cuando acercas tu cara a la de Thor, un precioso dogo argentino, casi como si fueras el domador de un circo que mete la cabeza en la boca del león o del cocodrilo. Al segundo siguiente, Thor responde con uno de sus fantásticos lametones y esa persona que observaba preocupada suspira ya más relajada. Tu sonríes y disfrutas.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; margin: 0px 0px 6px; orphans: 2; text-align: start; text-indent: 0px; widows: 2;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Podría contar muchas historias para romper una lanza en favor de esos perros a los que me niego a denominar como "peligrosos", pero no creo que sea el lugar para hacerlo. Pero invito a cualquier persona a tratarlos como a todos los demás. Independientemente de la raza, del tamaño de su cola.... Respetar al animal es la base para que situaciones como las que se narran estos artículos no sucedan.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; margin: 0px 0px 6px; orphans: 2; text-align: start; text-indent: 0px; widows: 2;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pero es innegable, por otra parte, que <b>la criminalización y estigmatización de determinadas razas supone un atraso social que sólo alimenta el problema</b>. Limitar la libertad de estos perros les supone, a menudo, un grave problema social para ellos y para sus acompañantes humanos a la hora de relacionarse con otros perros en el parque y en la calle. Las correas extremadamente cortas, los bozales, los collares de ahogo... son herramientas nada eficaces en la educación del perro.</span></div>
</div>
<div style="background-color: white; margin: 0px 0px 6px; orphans: 2; text-align: start; text-indent: 0px; widows: 2;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Todo esto sumado al hecho de que las peleas de perros siguen siendo un negocio, por mucho que cueste de entender, y que las autoridades siguen permitiendo la cría ilegal e irresponsable, hace que el mundo de los perros de presa parezca algo casi demoníaco.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En este país la prensa, en muchas ocasiones casi sin información o con información sin contrastar, da rienda suelta a su creatividad inventando historias con titulares jugosos que atraigan muchos lectores y poco o nada le importa dejar a su paso una serie de disparates mediáticos si eso atrae más clics en su web.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y lo más triste es que normalmente, la actuación de las autoridades en este tipo de casos siempre suele terminar de la misma forma para sus protagonistas caninos: la muerte. Desconozco si existe algún tipo de protocolo para evaluar a los animales en este tipo de caso pero me encantaría saberlo. Y de existir, que me parecería lo lógico en una sociedad civilizada, me gustaría saber los detalles de dicho protocolo. Pero me extraña mucho que en unas pocas horas de tiempo a valorar a un animal de manera objetiva y decidir que éste ha perdido totalmente su derecho a la vida. Hay que resaltar siempre que en los casos raros, muy raros, en los que un perro puede atacar a una persona, siempre siempre la responsabilidad será de un humano. <b>Algo muy malo durante mucho tiempo le han hecho a esos perros para que ataquen a una persona que se cruza en su camino</b>. Y no sólo en este caso en concreto. En todos. Y aún así eso no les hace incompatibles con la vida. En su gran mayoría son perros recuperables emocionalmente hablando. Una terapia apropiada podría ayudar a esos perros a "reinsertarse" en la sociedad. Pero claro, para ello harían falta muchos más medios y recursos, y al final, no nos engañemos, la gran mayoría de la sociedad de este país dormirá más tranquila esa noche sabiendo que los 5 perros que mataron a una persona ya están muertos.Al día siguiente, cuando vean a su vecino paseando a su dogo argentino, le mirarán distinto. Así es mejor para todos ¿no? bueno, menos para los perros claro. Siglos y siglos después, seguimos haciendo caso ciego a ese refrán tan español que dice "muerto el perro, se acabó la rabia.". Esa es la rabia del perro en el s. XXI.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esta entrada la inspiró una nota de prensa que hace unas semanas publicó Obertament, una agrupación que lucha contra la estigmatización de las enfermedades mentales y de los enfermos mentales. Salvando todas las distancias, y sin haber sucedido los hechos acaecidos en Alicante, la agrupación hizo un comunicado en protesta tomando como referencia una notícia de un conductor que detuvieron conduciendo un camión de bombonas de gas robado. La prensa, poco después de suceder la noticia del conductor, empezó a emplear términos que señalaban claramente la enfermedad mental como motivo principal de lo sucedido. En pocas horas se supo que nada había de cierto en ello y la organización Obertament publicó la <a href="https://obertament.org/ca/lluita-contra-l-estigma/actualitat/sobre-l-incident-del-camio-del-buta-a-barcelona">nota de prensa</a>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Viendo cómo suceden estas cosas a uno le hacen plantearse seriamente el tipo de sociedad que estamos construyendo. Pero entonces miro a Luna o a Rudy, que no andan lejos, y se me pasa el mal humor. Porque ellos para mí representan algo así como mis valores y mis principios. Nos demostramos cada día que una sociedad basada en el respeto es posible. Aunque sea una sociedad de tres ;)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salud y hasta la próxima!</span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-39432574076837091542017-03-06T09:53:00.002-08:002017-03-06T10:15:42.547-08:00Revista Dogstar<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Os dejo el enlace al número 9 de la revista Dogstar. Un número muy especial para mí ya que colaboro con un artículo. Pero eso es lo de menos. Artículos interesantísimos sobre educación canina como el de <b><a href="http://www.damelapatita.com/">Virginia Millares</a></b> en el que nos habla del olfato canino y de sus particularidades, o como el de <b><a href="http://eduardocabanillas.wixsite.com/educadorcanino">Eduardo Cabanillas</a></b> que nos narra su experiencia de viajero y observador perruno en el Nepal. También artículos relacionados con la salud de nuestros compañeros más peludos de la mano de <b><a href="http://vidanaturalanimal.com/">Mercè Gimenez</a></b> y encontraréis también información relacionada con la convivencia humano-gato (tema sobre el que me preguntan muy a menudo en visitas y charlas) que nos ofrece <b><a href="http://terapiafelina.com/">Laura Trillo</a></b>. Como digo siempre: perros y gatos son animales distintos, con características propias de cada especie. Lo que "vale" para unos puede "no valer" para los otros ya que su naturaleza es distinta y siempre aconsejo en temas felinos el asesoramiento de otra persona ajena a mí cuando hay algún conflicto en la convivencia con gatos o cuando simplemente alguien siente curiosidad por saber más sobre ellos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lo dicho, una lectura muy muy interesante y recomendable! :)</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<a href="https://issuu.com/dogstar_magazine/docs/dogstar_09-"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Revista Dogstar, 9 - El olfato canino</span></a><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salud y hasta muy pronto!</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-88624050433648844452017-02-26T04:53:00.002-08:002017-03-01T12:10:17.799-08:00Comunicación Química: más allá de nuestros sentidos<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Seguramente alguna vez hayáis oído e incluso usado la expresión "tener química" para hacer referencia a alguien. Pues esta expresión, dicha la mayor parte de las veces a la ligera, podría tener un sentido muy real y práctico en el mundo que perciben los perros. Sobretodo en cómo lo perciben.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dejando de lado lo anecdótico de la expresión en sí, lo cierto es que humanos y perros compartimos espacio y tiempo, pero no percibimos la realidad que nos rodea del mismo modo. Sabemos, de hecho, que los perros utilizan sus sentidos de forma muy distinta a nosotros. No descubrimos nada al decir que los perros utilizan el olfato como sentido principal y eso les permite conocer y reconocer el mundo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sabemos también que el olfato del perro es capaz de percibir olores y matices que no somos capaces ni de imaginar (pese a que cada día, en cada paseo nos demuestren de lo que pueden ser capaces).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y más allá de lo puramente cotidiano para la mayoría (olfateo de basuras, pipis y heces de otros perros, plásticos, envoltorios, etc...) cada cierto tiempo leemos en la prensa casos de perros y perras que han ayudado, por ejemplo, a rescatar a alguien que se había perdido, o que han ayudado a localizar a personas que habían quedado sepultadas. También ayudan a detectar sustancias escondidas y lo más sorprendete, <i>a priori</i>, es que muchos de ellos lo hacen sin adiestramiento previo. Perros que avisan prematuramente a sus propietarios de una enfermedad, antes de mostrar síntomas y antes de que cualquier instrumento médico inventado por el ser humano sea capaz de detectar el más mínimo cambio en su organismo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y no sólo eso. Como educador, he conocido muchos perros con una sensibilidad a la comunicación química espectacular. Pero para entender todo esto mejor, quizá sea conveniente explicar qué es esto de la comunicación química.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Para empezar, deberíamos tener en cuenta que la comunicación humano-perro se puede clasificar en tres grandes grupos: oral (voz y sonidos), gestual (lenguaje corporal) y química (COV compuestos orgánicos volátiles).</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmroEtWsin-sJw-qgu9JpymvHjApDgrvXaroF8K5dGwYcWBY3Gd7nSdbgTiOKXjtoON6s9RsgbOxJe-ElzyRaFV9KStUN0jXvKMbX_Ufa9oavZkFxKCAIcF05xaUf-eYPyUz3ITesE_SHx/s1600/c.+quimica+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmroEtWsin-sJw-qgu9JpymvHjApDgrvXaroF8K5dGwYcWBY3Gd7nSdbgTiOKXjtoON6s9RsgbOxJe-ElzyRaFV9KStUN0jXvKMbX_Ufa9oavZkFxKCAIcF05xaUf-eYPyUz3ITesE_SHx/s640/c.+quimica+1.jpg" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">De los dos primeros grupos ya hemos hablado en otras entradas y no quisiera hacer esta demasiado larga. La<b> comunicación química</b> se distingue de las otras dos porque es la única que es unidireccional. Es decir, así como la voz, los sonidos e incluso el lenguaje corporal son bidireccionales (ambas partes podemos emitir y recibir), nuestro organismo no está tan preparado para recibir, procesar y entender lo que pudiera recibir por este canal (el químico). La evolución nos ha dotado de otras capacidades pero nos ha hecho prácticamente insensibles en este sentido.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Los perros, en cambio, pueden y saben procesar la información que les llega por este canal. Su olfato está preparado para captar este tipo de señales que emitimos de forma involuntaria y que responden a cambios fisiológicos más que a pensamientos voluntarios.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dicho de otra forma, <b>la comunicación química es el resultado de reacciones fisiológicas en nuestro organismo provocadas por la interacción con el entorno</b>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esto se traduce en que resulta absurdo intentar fingir un estado anímico ante nuestro compañero o compañera de cuatro patas. Esa es quizá una de las claves del éxito de la convivencia entre humanos y perros. Su gran capacidad de observación y su olfato van a darle en pocos segundos la información real de cómo nos encontramos. No sirve de nada intentar fingir relajación cuando estamos nerviosos, ni al contrario. Ni nada por el estilo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Es por esto que cuando se trabaja el miedo, la calma o cualquier otro aspecto relacionado con el comportamiento de nuestro perro lo primero que debemos hacer es mirarnos a nosotros y ser conscientes de lo que podemos estar transmitiendo de forma involuntaria.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglFXfc6quTKpwAu4Y7e0mEekHBnhDvAFVzdqO-OuHd50s5uUDX8nJS4UFNhU140YsZZSeXfgJVkNtkVmNW4t8Qkcnuutho43M19RfgfDSit7aGE1hSuikQfsIKUrhGI0uldIezaihDoZJX/s1600/c.+quimica+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="362" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglFXfc6quTKpwAu4Y7e0mEekHBnhDvAFVzdqO-OuHd50s5uUDX8nJS4UFNhU140YsZZSeXfgJVkNtkVmNW4t8Qkcnuutho43M19RfgfDSit7aGE1hSuikQfsIKUrhGI0uldIezaihDoZJX/s400/c.+quimica+2.jpg" width="400" /></a></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si nosotros no somos capaces de mantener la calma en una situación concreta no podemos pedirle a nuestro acompañante perruno que lo haga. No estamos en condiciones de hacerlo, así que será mejor que ganemos distancia con aquello que nos preocupa y que intentemos empezar a trabajar desde un lugar más apropiado para ambos, en el cual nosotros podamos mantener la calma y relajarnos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Será entonces cuando <b>todo </b>en nosotros esté indicando a nuestro acompañante que es hora de relajarse.</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Para acabar, decir que la voz es quizá la herramienta comunicativa menos eficaz. El lenguaje corporal es mucho más fiable para ellos. Y la comunicación química es probablemente la fuente más eficaz y fiable para ellos. Así que ya que no la podemos controlar (por lo menos voluntariamente), estemos atentos a sus respuestas en este sentido. Porque pueden darnos pistas muy interesantes para resolver conflictos y enigmas que esconden algunos de sus comportamientos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salud y hasta pronto!</span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-91699901448818102692017-01-17T12:41:00.000-08:002017-01-17T12:50:30.114-08:00Viviencias y experiencias de un paseante<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hace un par de días, el domingo por la tarde, nos disponíamos a emprender un tranquilo y relajado paseo por la montaña. Escogí una montaña cercana que me encanta. Los más mayores la llaman "<b>montaña negra</b>" aunque la mayoría, por no decir todos, han olvidado el porqué de ese nombre. No es la más alta, ni quizá la más bonita ni tampoco la que goza de las mejores vistas en su cumbre, pero esconde en ella un encanto muy especial que la han hecho ser parte fundamental en la Historia de la zona.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Elegí ese lugar porque quería poner a prueba a Rudy. Días atrás, por algun motivo que desconozco, Rudy no quería apoyar una de sus patas traseras. No parecía excesivamente preocupado y tras inspeccionar, palpar y masajear un poco la zona, decidí no darle mucha más importancia de la que le daba él. Con el paso de los días, de las horas, la mejoría era exponencial hasta el punto de estar aparentemente bien tres días después de su cojera. Sobra decir que durante esos dos o tres días las exigencias a Rudy en los paseos y en casa se redujeron al máximo. Procuré no apurarle ni meterle prisa en nada, esperarle más de lo habitual y los paseos fueron básicamente por la playa, donde parecía que apoyaba la pata con más naturalidad y confianza.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dicho todo esto, vuelvo a lo que decía. Escogí esa montaña porque en sus caminos se esconde una buena rampa, relativamente corta pero dura y muy muy cuesta arriba. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Rudy y Luna, en condiciones normales, suben y bajan esa rampa tranquilamente y siempre llegan arriba antes que yo. Luna hasta se permite el lujo de subir y bajar de vez en cuando para ver qué tal me va a mí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Para mí es como una especie de indicador de cómo estamos de forma. Procuro visitar esa zona a menudo porque además de esta rampa hay caminos y zonas muy chulas en las que nos encanta pararnos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salimos los tres del coche, cada uno con sus ideas y sus cosas en la cabeza. Pero poco nos duraría esa tranquilidad. Luna, como es habitual en ella, iba unos metros por delante mío y fue la primera en ver el panorama. Se colocó en posición de "hay alguien o algo delante y viene hacia nosotros". Un segundo después, junto a ella, Rudy hizo exactamente lo mismo, pero él decidió avanzar un poco más, con la mirada fija en "aquello".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cuando me acerqué vi la situación. Una perra color canela se acercaba a Rudy correteando y con actitud amistosa, pero más atrás había un humano intentando coger en brazos a otra perra. Ambas perras eran mucho más grandes que Rudy y que Luna. Serían del tamaño de un pastor alemán, aproximadamente. Cosa que hacía casi surrealista la situación se nos presentó con un señor, tirando a bajito, intentando sujetar en brazos a una perra que se mostraba visiblemente incómoda por las circunstancias.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El primero en llegar a su altura fue Rudy que rápidamente centró su interés en oler a la perrita que estaba en brazos del señor. Los intentos de Rudy fueron inútiles porque el hombre apartaba a la perra de Rudy cada vez que éste levantaba su hocico. Luna pasó por al lado del señor sin más. Y cuando pasé yo el hombre me dijo, como justificando su actuación "es que de pequeña la mordieron y tiene muy mal genio!". Yo saludé y seguí el ejemplo de Luna. No quise alargar más una situación tan incómoda para todos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No tuve tiempo para pensar en lo que acababa de pasar porque apenas tres metros más allá, nos esperaba "adiestrator": un señor que vestía con una cazadora verde militar, con un <i>walkie</i> en la mano y con tres obedientes servidores de sus mandatos tumbados en forma de efigie junto a él. Mientras comentaba algo con el señor de la pèrra en brazos, yo me vi en medio de un fuego cruzado que no me gustaba un pelo. Intenté pasar de largo pero Rudy y Luna querían conocer a los tres perros que se mantenían en una posición de "tumbado" claramente en contra de sus deseos. Eran tres perros grandes. Dos malinois (pastor belga) y un basset (rastreatoooorrr...!). Iban equipados con arneses k-9, cosa que habitualmente no suele ser un buen indicativo bajo mi punto de vista (suelen ser sinónimo de adiestramiento, de perros de trabajo... etc).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Alguno de ellos, creo que el basset, hizo un leve movimiento para acercar su hocico al de Rudy pero enseguida fue atajado por una orden contundente del humano, un grito seco, y rápidamente volvía a su posición de "¡firmes!".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Visto lo visto, avancé unos metros con Luna y llamé a Rudy para que nos acompañara y entonces "adiestrator" me preguntó algo así como "¿vais a estar por la zona?". Tras confirmarle la evidencia, me comentó que si escuchaba ladridos no me preocupase porque estaban entrenando con los perros. Eran perros "de rescate", de ahí toda la parafernalia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Como muchos sabréis, el mundo del olfato perruno es algo que me encanta y hace ya unos años Luna y yo hicimos nuestros pinitos en el mundo de la detección realizando cursos, exhibiciones y formando parte de un equipo de trabajo de seguridad preventiva.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pero lo que he conocido en todos estos años en el mundo de los llamados "perros de servicio" o "perros de trabajo" no me ha gustado nada. Los métodos, la falta de respeto hacia el animal (que dicho sea de paso es la parte <i>que sabe</i> de estos temas) y en general la sensación de que los perros no son más que meras herramientas que además en muchas ocasiones están en manos muy inexpertas e incapaces me han alejado de la parte profesional del olfato canino, cosa de la que no me arrepiento.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Por todo eso y por mucho más decidí no entablar conversación alguna con ese señor a quien yo bauticé mentalmente como "adiestrator" y proseguimos nuestro camino.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El resto del paseo, una hora aproximadamente, fue perfectamente normal. Sin <i>frikis, </i>sin situaciones surrealistas. A estas alturas no será creíble lo que voy a decir, pero es real. A mí me encanta encontrarme a gente que pasea sola o con sus perros por la montaña. ¡En serio! Me encanta charlar un poco, dejar que los perros se saluden y tal. Pero siempre que la situación sea agradable para tod@s, incluyendo por supuesto a los perros. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ya estaba cayendo el Sol cuando terminábamos el paseo. Apenas quedaban una curva y unos metros para llegar al coche y esta vez fui yo el primero en reaccionar a la situación. ¿Por qué? muy sencillo, "algo" o alguien se acercaba por detrás. Como he dicho antes, Luna y Rudy suelen ir unos metros por delante de mi a modo de exploradores, y más aún cuando nos acercamos al coche. Cuando me giré, vi a alguien familiar. Iba con las manos en los bolsillos y vestía una chaqueta de color verde. Volví a girarme para fijarme en su cara y tratar de recordar e identificarle. Y lo conseguí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Era una persona a la que yo conocía, pero él a mí no me reconocería. No podía culparle ya que han pasado muchos años desde la última vez que nos vimos y aún así, dudo de que él en su día me conociera. Hace entre 15 ó 16 años él era director del instituto al que yo iba. Nunca me dio clase directamente porque él era profesor de ciencias y yo siempre opté por las letras. Pero recuerdo las salidas que organizaba a la montaña con los alumnos y en alguna ocasión me apunté y fui con ellos a "buscar piedras" por las montañas de Calafell.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En unos segundos recordé muchas cosas y tuve muchas ganas de entablar conversación con él pero la situación no era fácil. ¿Sabéis lo incómodo que es que alguien te conozca pero tu no a él? no tenía mucho tiempo porque estábamos llegando al final de la ruta y tenía que tomar una decisión... entonces se me ocurrió la forma: la chaqueta verde! Le pregunté (casi para aliviarme) si él era parte del grupo de personas que estaban trabajando con perros y tras decirme que no, llevé la breve conversación lo más hábilmente que pude (intentando no parecer un psicópata con manía persecutoria) hasta el punto de agradecerle esas salidas que hacíamos, porque sinceramente creo que fueron parte importante de lo que soy.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En pocos minutos y tras una corta pero agradable conversación llegamos al coche y nos despedimos. Él se marchó caminando. Yo esperaba que Luna y Rudy montasen en el coche y pensaba lo afortunado que fui esa tarde al poder elegir entre tres situaciones tan pintorescas y haber escogido la que para mí fue sin duda la más enriquecedora.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">¿No os ha pasado nunca de acordaros de alguno de esos profes que tuvisteis y que os marcaron por alguna cosa, por algo que le hacía distinto? A mi me pasa a menudo y desde hace mucho tiempo. Quizá porque tuve la suerte de tener buenos profesores. Alguno de ellos los recuerdo con más frecuencia que otros, supongo que los que más me aportaron son los que más recordaré. Pero es curioso como a veces esas figuras no son plenamente conscientes de la huella que deja un educador en su alumno. Y no hablo sólo a nivel de conocimientos puramente escolares o académicos, no. Hablo de formas de entender la vida, formas de afrontar conflictos o situaciones.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Al fin y al cabo, eso es lo que nos trae a este blog: la educación. Pero también de algun modo la filosofía que hay tras esa educación.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hoy me perdonaréis que no haya hablado de educación canina pero tenía muchas ganas de contaros todo esto. En breve traeré al blog temas relacionados directamente con la educación canina (muy probablemente sobre comunicación), colgaré info de los cursos, los grupos de trabajo y demás.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Entretanto, salud y hasta pronto!!!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-28764987557130205012017-01-03T11:08:00.000-08:002017-01-03T11:34:26.617-08:00Mis queridos cuervos blancos<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cuentan que en alguna tribu indígena tenían un proverbio que decía algo así:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><b><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Basta con un cuervo blanco para demostrar que no todos los cuervos son negros.</span></b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4UPFmK_qcXCEPl8LwFaO0M-CUD2AQo1o0iiIcxrmsTBV_D6q7buwx5Aei8Md-ys_UHhJOSa-D3GuG9ZYitquTTVIAzkc3M_v7QkZ3bKomCMGX13CFqrh1KeV3l5BwfTsth4312reIfroU/s1600/cuervos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4UPFmK_qcXCEPl8LwFaO0M-CUD2AQo1o0iiIcxrmsTBV_D6q7buwx5Aei8Md-ys_UHhJOSa-D3GuG9ZYitquTTVIAzkc3M_v7QkZ3bKomCMGX13CFqrh1KeV3l5BwfTsth4312reIfroU/s400/cuervos.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Esta frase resume perfectamente lo que hoy me ha sucedido mientras paseaba con Luna y Rudy. No es la primera, y seguramente tampoco será la última vez que nos ocurra.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El caso es que íbamos los tres caminando tranquilamente por la montaña cuando nos hemos encontrado una reunión humano-perruna en mitad del camino. Tres hombres charlaban mientras sus compañeros de cuatro patas hacían lo que creían oportuno. Los perros, como de costumbre, se han percatado de nuestra presencia mucho antes que los humanos. Mientras las personas seguían charlando, los perros han venido a saludarnos y en pocos segundos ya nos habíamos presentado.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cuando he llegado a la altura de los conversantes nos hemos saludado y uno de ellos, el más mayor, ha mirado a Luna y nos ha explicado al resto su versión de "la terrible leyenda de los cockers dorados". La llamo así porque la he escuchado tantas veces, relatada de tantas formas que la considero casi como un cantar popular. Se cambian los nombres, los lugares donde ocurren los hechos y algunos detalles pero al final es siempre la misma historia:</span><b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><i> cocker dorado malo; cocker dorado loco; cocker dorado caca!</i></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pero lo mejor de todo es que contar esa historia (sea cual sea su versión) con Luna delante resulta algo así como contradictorio. Igual que ha sucedido hoy, suelo dejar que cada cual narre su historia y una vez concluye el relato, aporta sus datos y referencias y responde a las preguntas de los presentes, intervengo para hacer las mías.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El narrador de hoy tenía referencias muy próximas, más de lo que nos esperábamos. Su experiencia personal con este tipo de perros se reducía a una cocker llamada Dona, que pasea habitualmente por allí y que se ha ganado la fama de gruñona entre los paseantes de la zona. <i>"'- Le planta cara hasta a los machos!" </i>me decía, mientras los otros dos presentes no daban mucho crédito a su historia, quizá un poco debilitada por Luna que se revolcaba en la hierba pocos metros más allá.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>"- Pues será la única que no está loca..."</i> ha terminado por decir antes de que continuásemos nuestro camino. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>"- Será eso... la famosa excepción que confirma la regla ¿verdad?" </i>Le he contestado irónicamente mientras nos marchábamos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Y creo que ese es el problema. La excepción no confirma la regla, sino que la rompe. Y eso a veces cuesta de entender, sobretodo cuando no se está dispuesto a ver la evidencia. Porque a menudo no conformarse con la regla conlleva muchas preguntas, conlleva salir de una zona de confort curtida en ocasiones por muchos años de falsas creencias y costumbres. Solo el hecho de aceptar que la excepción no confirma la regla comporta un trabajo personal que no siempre es fácil, pero sólo así podremos avanzar como sociedad y como individuos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Para acabar, os diré que un rato más tarde, en el mismo paseo, nos hemos encontrado a un señor que venía en sentido contrario a nosotros. Iba acompañado por una perra marrón, de pelo corto. No he podido evitar sonreír mientras pensaba en Dona, la temible "cocker alfa" de la zona. Era difícil identificar la raza desde la distancia pero conforme nos íbamos acercando, iba tomando forma: orejas grandes y caídas, rabo cortado, nariz pegada al suelo... ¡era un cocker! ¿acaso nos habíamos topado con el monstruo espanta-machos?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Tras saludar a Luna y a Rudy, el hombre me ha preguntado por el sexo <i>"- Son dos hembras¿verdad?" </i>Y acto seguido me ha dicho que con las hembras se llevaba mejor que con los machos. Cuando le he dicho que Rudy era macho se ha extrañado un poco. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>"- pues qué raro..." </i>me ha dicho<i>. "- a todos los perros les gruñe, les enseña los dientes, les ladra... ¡tiene muy mal genio! ¡se ha peleado hasta con perros mas grandes que ella!"</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La perra era bastante más grande que Rudy y un poco más alta y robusta que Luna, pero no era una perra muy grande. Calculo que pesaría unos 14-18 kgs.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i>"- Pues nosotros no hemos oído nada ni le hemos visto los colmillos." </i>He apuntado yo, porque consideraba justo agradecer la deferencia de la perra al perdonarnos la vida. De hecho, tanto la presentación como el saludo entre ellos (los perros) habían sido perfectamente normales y tranquilos. Le he preguntado el nombre convencido de que estábamos delante de la temida Dona, y así era. Tras una breve conversación, cada uno hemos seguido nuestro camino.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQc0LE9x_B7Qehv_BIiZ_50O0S1plZgbIsZH-PpFqqtL-j4XDV1mBflLun5qPOf1bD0qEbbU_toZuHuBDlPGzaYR9M9P9Zr2T4yBkl7Wiv63_K7M-hYXLVNM1U2MGwJN0q5zeBB9km_FqJ/s1600/20160801_200836-1+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQc0LE9x_B7Qehv_BIiZ_50O0S1plZgbIsZH-PpFqqtL-j4XDV1mBflLun5qPOf1bD0qEbbU_toZuHuBDlPGzaYR9M9P9Zr2T4yBkl7Wiv63_K7M-hYXLVNM1U2MGwJN0q5zeBB9km_FqJ/s400/20160801_200836-1+%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hoy Luna y Rudy han sido los "cuervos blancos" para esas personas, pero he conocido muchos "cuervos blancos" de cuatro patas, hocico y rabo durante estos años y a ellos y a sus compañeros humanos les quiero agradecer desde el corazón su tarea. Porque no siempre es fácil llevarla a cabo. Pero siempre da resultado, así que no dejemos de presentar y hasta de presumir de nuestros cuervecillos, sea cual sea su forma, para que así la gente se haga preguntas y cuestione esas viejas costumbres tan injustas e inútiles.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salud y feliz año!!!!</span><br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-3124951842036951952016-12-12T12:15:00.001-08:002016-12-29T15:06:35.773-08:00Novetats pel 2017!<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ja estem arribant al final d'aquest any i a DVB estem preparats per començar el 2017.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Durant el mes de gener posarem en marxa dos <b>grups de treball</b> enfocats a treballar amb els propietaris que vulguin millorar algun aspecte del passeig. Lladrucs, estravades i tensions de corretja, inseguretats... </span><br />
<h2>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Funcionament dels grups.</span></h2>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Cada grup estarà format per un mínim de 4 persones (i gossos) i per un màxim de 6.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A cada grup es proposaran 6 sessions: 3 reunions de 2 hores on anirem sense el gos o la gossa i tres sessions pràctiques d'1 hora o hora i mitja que realitzarem acompanyats pels nostres companys peluts.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les reunions es duran a terme en una sala i tindran com a finalitat l'exposició de la problemàtica particular de cadascú, l'intercanvi d'impresions i experiències i la forma d'enfocar les possibles solucions. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">També seran reunions obertes al debat, a resoldre dubtes i, al cap i a la fi, obertes a aprendre els uns dels altres. Les tertulies (per dir-ho aixi) seran "guiades" o "moderades", és a dir, que els mateixos participants escolliran els temes dels quals parlarem però jo m'encarregaré de que els temes tinguin relació amb els problemes que intentarem resoldre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Les sessions pràctiques duraran entre una hora i una hora i mitja (en funció de l'activitat) i estaran enfocades a posar en pràctica allò que hem après en companyia dels nostres companys. En aquestes sessions comprovarem els progressos i resoldrem dubtes<i> in situ </i>per tal de continuar millorant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En quant a la <b>temàtica </b>general dels grups, la idea és crear dos grups per treballar dos aspectes ben diferents del passeig. Per una banda, un grup estarà enfocat a aquelles persones que tinguin problemes alhora de portar el gos o la gossa lligat de la corretja. I per altra banda, un altre grup estarà dirigit a les persones que tinguin problemes ahora de deixar anar al gos de la corretja. Dos aspectes aparentment contradictoris però que responen a dos fenòmens molt habituals en les relacions humano-canines.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">D'aquesta forma, en un grup les reunions i les activitats estaran plantejades per tal de resoldre <b>problemes associats a la corretja</b> mentre que a l'altre s'estarà realitzant una tasca similar però amb una temàtica relacionada amb <b>els moments de "llibertat"</b> dels nostres companys.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La durada total del treball en grup serà de 9 hores (entre sessions pràctiques i reunions) i la idea es acordar les dates entre els membres per tal de que tothom pugui assistir a totes les reunions i activitats proposades. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">En un principi està preparat per fer-ho en 3 setmanes. Això vol dir que es realitzaria una reunió i una activitat cada setmana. Però ser un grup reduit crec que ens permetrà, entre altres coses, acordar les 6 dates entre tots el primer dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Crec que participar d'aquests grups serà molt interessant i enriquidor tant per nosaltres com per a ells. Si algú està interessat en aquest treball de grups, vol més informació o vol participar-hi només cal que m'envii un correu i estarè encantat de resoldre qualsevol dubte :)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Salut i fins aviat!<br /><br />PD: Això és només un petit avenç... Estic preparant moooltes cosetes més de les que aviat tindreu noticies! Apa deuuu...!!!!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-36414739343305687992016-12-09T04:11:00.003-08:002016-12-29T15:10:09.841-08:00Jornades d'educació canina<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: justify;">El Jordi Herrera ens planteja unes jornades molt interessants que tractaran una problemàtica força habitual: la maduresa emocional dels nostres companys i companyes canins. I ho farà a Barcelona, en tres jornades diferents a les que es podrà assistir per separat (només una) o en conjunt (dues jornades o les tres).</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Lògicament la meva recomanació és que qui pugui, faci les tres jornades, ja que d'aquesta manera adquirirà més eines. Però si algú ha assistit ja a algun curs del Jordi, o creu que la seva situació està molt identificada i creu que amb una jornada ho pot solucionar, és possible fer-ho.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Us deixo el cartell de les jornades on podreu trobar més informació sobre el temari, les dates, els preus... i si teniu algun dubte o pregunta podreu resoldre-les a la web del Jordi que us enllaço:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;">http://www.jordiherreraeducacioncanina.com/</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLD7FCkqLwPFacnxjTFtR_0Q7JOGcbysYSsv5ybdXsdSDVCdWBuioYjxhFldrzNHbv1oEoPzhAKB-Tvyxhi4HHGGgsvNjAH06XuSEzvOYGg6uo4okbgC5mQNUmGiMZERamkiG_hwGlOvzy/s1600/acompanyament+definitiu.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLD7FCkqLwPFacnxjTFtR_0Q7JOGcbysYSsv5ybdXsdSDVCdWBuioYjxhFldrzNHbv1oEoPzhAKB-Tvyxhi4HHGGgsvNjAH06XuSEzvOYGg6uo4okbgC5mQNUmGiMZERamkiG_hwGlOvzy/s640/acompanyament+definitiu.jpg" width="455" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-33999464201049473442016-12-09T03:51:00.000-08:002016-12-27T11:54:38.494-08:00Els sentits canins<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; text-align: justify;">De vegades pot ser complicat posar-nos a la pell de la nostra gossa o del nostre gos. Caminen per sobre de vidres trencats sense inmutarse, oloren pixums i caques, s'empassen coses del terra, es refreguen amb animals morts... i la llista podria ser encara més llarga.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Voler entendre el perquè fan algunes d'aquestes coses pot ser molt interessant, però també ens pot portar molt de temps i moltes vegades no cal entendre les coses, sinó simplement permetre que passin i observar-les.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Personalment sóc molt fan d'alguns d'aquests comportaments (de la majoria) que són purament instintius i penso que d'alguna forma són petits regals que ens ofereix la Natura. Veure com un gos segueix un rastre, o ensuma alguna cosa amb interés prenent-se el seu temps, aixecant el cap per agafar aire net o refrescar-se, o simplement observant com determinades coses que a nosaltres ens passen desapercebudes a ells els hi suposen un punt d'interès, informació al cap i a la fi que utilitzaran per entendre millor què passa al seu entorn.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per això sempre aposto als passejos i a les visites per no intervenir davant d'aquest tipus de situacions sempre que no hi hagi un risc seriós de que l'animal pugui fer-se mal (cosa molt rara).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per altra banda, sovint em trobo amb manipulacions (caricies mal donades, abraçades, cops al cap) poc apropiades, amb activitats i jocs que aporten poc o gens a l'animal, amb joguines de colors i de tota classe de formes repartides per les cases... i tota una sèrie de coses que poc tenen a veure amb la naturalesa canina dels nostres companys.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per tal de guanyar temps, he fet un dibuix i he puntuat de manera subjectiva i orientativa els sentits del gos. Crec que tenint això clar, sabent quines són les seves aptituts com a espècie i les particularitats que cada individu pot tenir, la convivència és molt més agradable per tots plegats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAUJDxJvSxy7uzPOqvKsN3pLvW70i2qIAn0RDdz6lqXO19tU50sCbz0Qg2bq3-3Bt5oyBp7Dr_rA-Iqapuq-l8_HEWsq4eT9zRat14Z0TX4PVJCB_Gl5VZh_-EP-qYp-3cV077HqR_NkGd/s1600/sentits+gos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="412" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAUJDxJvSxy7uzPOqvKsN3pLvW70i2qIAn0RDdz6lqXO19tU50sCbz0Qg2bq3-3Bt5oyBp7Dr_rA-Iqapuq-l8_HEWsq4eT9zRat14Z0TX4PVJCB_Gl5VZh_-EP-qYp-3cV077HqR_NkGd/s640/sentits+gos.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si entenem que els gossos i les gosses viuen en un món d'olors serem més capaços de permetre certs comportaments que són naturals. I tenint en compte aquest "ranquing" comentaré algunes particularitats dels sentits canins envers dels sentits humans.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per començar, el tacte la vista i l'oida són sentits "</span><b style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">activadors</b><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">", és a dir, que alerten i posen en marxa certes respostes fisiològiques dins de l'organisme de l'animal. Això és el que provoca moltes situacions de reactivitat. És molt notori que els tres sentits "activadors" siguin els menys importants, ja que ens descriu una naturalesa molt tranquila del gos com a animal.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">La <b>vista</b> és potser el sentit que arrossega més mites i llegendes, arribant al punt de dir que els gossos veuen en blanc i negre i bla bla bla...<br />La realitat és que provablement perceben un espectre de colors inferior al que veiem nosaltres senzillament perquè els seus ulls estan més preparats per detectar el moviment (son animals caçadors, no ho oblidem) enlloc de definir colors, formes i textures. I a més tenen una capacitat molt gran per veure quan no hi ha llum, és a dir, de nit, a les fosques. Podriem dir que son uns ulls de caçador, preparats per detectar el moviment i per passar la informació ràpidament al cervell sense donar gaires detalls perquè fabriqui una resposta (és per això que molts gossos persegueixen pilotes, pals, motos, ciclistes i en general coses que es mouen ràpid però que nosaltres sabem que no són una amenaça). En canvi, tenen una visió de proximitat molt pobre comparada amb la de l'èsser humà, per això sovint intenten olorar alló que se li aproxima (mans, menjar, joguines...).<br /><br />Per altra banda tenim dos sentits que tendeixen a la <b>relaxació</b> de l'animal. El <b>gust</b> i <b>l'olfacte</b> son dos sentits que estan molt vinculats i que comparteixen alguns òrgans (com l'òrgan vomeronasal, destinat a recopilar informació per la boca i passar-la a l'olfacte).<br />Ambdós sentits, gust i olfacte, son crucials en la vida del gos. Necessiten d'aquests dos sentits per identificar i reconèixer (i per tant, entendre) el món que els envolta. Com ja he comentat, la vista, que per nosaltres és el sentit que dona forma i comprensió a alló que ens rodeja, no és el seu millor sentit. Pot resultar difícil d'entendre però el cert és que els gossos sempre voldran olorar (i de vegades tastar) alló que se'ls hi aproximi. Més encara si alló vol interactuar amb ells (collar, arnès...).<br /><br />Dit això, tingue-m'ho sempre en compte alhora de relacionar-nos amb els nostres companys canins. Com deia al principi, no és necessari entendre-ho tot. De vegades la millor opció és no fer res, observar i tenir present que som espècies diferents, amb particularitats que no ens fan ser ni millors ni pitjors.<br /><br />Salut!</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-809438178984628238.post-22926784412485427622016-11-07T10:37:00.001-08:002016-11-07T10:41:22.671-08:00El juego es una herramienta educativa<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A menudo subestimamos cosas porque no sabemos apreciarlas o porque no las entendemos. Otras veces simplemente por no querer entenderlas y algunas, las menos, porque no somos capaces de valorarlas.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">Este es el caso, por ejemplo, del </span><b style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">juego</b><span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;"> entre perros.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">Cuando se habla de educación canina, suelen tratarse temas "serios" como el estrés, la comunicación, el miedo... pero no muchas veces he oído hablar del juego, y de la importancia que éste puede tener en el desarrollo individual y social del perro.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">De forma similar a nosotros, los perros necesitan jugar para descubrir y desarrollar multitud de aptitudes que llevan consigo desde que nacen. Capacidades y herramientas sociales, códigos, límites... y muchas cosas más son aprendidas a través del juego en distintas etapas de la vida del perro.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">Cuando entendamos que el juego es mucho más que un mero entretenimiento o veamos en él algo más que simple diversión, nuestros compañeros y compañeras perrunas podrán empezar a crecer y madurar física y emocionalmente.</span><br />
<span style="font-family: "helvetica neue", arial, helvetica, sans-serif;">Quizá entonces entenderemos lo ridículo e inútil que puede resultar proponer siempre al mismo juego (sea el que sea), y empecemos a proponer actividades y juegos distintos, dirigidos no sólo a entretener sino también a aprender y sobretodo a cubrir necesidades para que el animal pueda desarrollarse de forma idónea.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0