Primeres sensacions

Rescatant la bici.

Després de molt temps sense tocar la bici, tocava posar-se en marxa. En primer lloc, havia de treure tots els trastos que he anat acumulant al garatge i que m'impedien arribar a la bici. Un cop "rescatada", havia de treure la pols acumulada en aquest temps i comprovar en quin estat estava la bici. Sorprenentment,conforme anava retirant pols anava descobrint la bici en molt bones condicions. Aparentment la bici estava perfecta, però em preocupava sobretot l'estat dels engranatges, dels plats, dels pinyons i de la cadena. Tant de temps sense rodar podien haver passat factura a alguna peça. Aixecant la roda del darrera amb l'ajuda d'un cavallet vaig fer anar els pedals i suament vaig anar passant per tots els engranatges, per totes les combinacions de plats i pinyons. Òbviament es notava la manca de lubricant però tot i així passava sense gaire esforç per totes les marxes.

Un cop netejada i lubricada la zona, vaig fer una ullada als frens. Ambdós responien de manera eficaç i per últim vaig fer un cop d'ull a la part davantera, la suspensió. Tot semblava estar correcte, cal assenyalar que jo no soc cap expert en mecànica de bicis, i vaig decidir provar la bici sobre el terreny.

Vaig fer una sortideta urbana de 2kms sense allunyar-me gaire de DVB per si fallava qualsevol cosa. Però no va ser així. La prova va resultar molt satisfactòria.

Sortida a la muntanya.

El segon dia ja sabia com responia la bicicleta per zona urbana i com el resultat va ser tant bo, vaig decidir provar-la per una zona de muntanya. Vaig sortir cap a una zona on vaig sovint a passejar amb el Rudy i la Luna. Conec perfectament aquells camins i sé que no son dificils de recòrrer en bici.

Una sortida de poc més de 5kms divertida i no gaire exigent. Em vaig permetre el luxe de pujar dos cops per un camí que en principi pensava que no seria capaç.

En definitiva, un regust molt bo de la sortida. Molt divertida i amb una baixada final que animava a fer salts sense cap mena de perill.

Un cop a casa, rentada de bici, comprovació dels engranatges i cargols que han patit moviment i sotracs i cap a la dutxa! La Luna i el Rudy m'esperan per anar a passejar! :)

Primera ruta.

Les coses havien anat tan bé que em veig animat per fer una ruta curta. Com jo no en conec gaires, em vaig posar en contacte amb un amic que surt amb la bici sovint per la zona i em va proposar fer una ruta molt senzilla, partint des de casa meva i acabant per la zona de Clariana. Em vaig veure amb cor i un altre amic es va animar també. Sortiriem els tres plegats de DVB.

L'inici de la ruta per sortir de Cunit es va fer més dura del que m'esperava, però vaig superar la situació sense gaires problemes (tot i que Jaime anava uns metres més endavant i sense fent la meitat d'esforç que jo) i un cop abandonada la zona urbana ens vam endinsar per camins de muntanya. El Jaime coneixia la ruta, l'ha fet varies vegades i en versions més llargues i complicades. La nostra ruta era senzilla i curta. Tot i això, era una pujada constant des del moment en que trepitges terra. Poc a poc la pujada es va fent més dura fins arribar a un tram final molt dur i on personalment em vaig rendir i vaig posar peu a terra per acabar els últims metres.

Tot i això, estava molt orgullós d'haver pogut pujar a un ritme relativament constant. Vaig intentar seguir el ritme que marcava el Jaime, que va anar davant toooota la ruta tractant de marcar un ritme que ens fos assequible a mi i al Victor.

Finalment, un cop vam estar els tres a dalt, vam veure com marxava el sol des d'un puntr privilegiat a la vora del Parc Natural del Foix i vam tornar a baixar pel mateix camí que haviem pujat. Se'ns feia fosc i el temps jugava un paper important en la baixada, però a la vegada la precaució per la cada cop més escassa llum et feia anar més lent cada minut que passava.

Vam sortir de la muntanya amb els ultims rajos de Sol i vam tornar cap a DVB. En qüestió de minuts estàvem a casa. De pujada vam trigar al voltant de 40 minuts. De baixada uns 10 aproximadament. 

La ruta havia anat molt bé. Les sensacions eren molt bones i no em sentia les cames molt fatigades. Després dels deguts "rituals" de revisió i dutxa, vaig sortir a caminar amb el Rudy i la Luna per la platja. Vam fer uns 3kms de passeig relaxant. Em vaig endur el berenar: unes pastes de xocolata que em porten de Soria i que m'encanten i un plàtan.

A dia d'avuí, passats dos dies, no he patit agulletes. He pogut fer vida completament normal sense patir cap mena de conseqüencia i això és el que m'anima a pensar que el DVB Challenge no només és assolible, sinó que crec que podré gaudir molt de les rutes i dels entorns que visitaré! :)

Salut i fins aviat!