Novetats pel 2017!

Ja estem arribant al final d'aquest any i a DVB estem preparats per començar el 2017.

Durant el mes de gener posarem en marxa dos grups de treball enfocats a treballar amb els propietaris que vulguin millorar algun aspecte del passeig. Lladrucs, estravades i tensions de corretja, inseguretats... 

Funcionament dels grups.

Cada grup estarà format per un mínim de 4 persones (i gossos) i per un màxim de 6.

A cada grup es proposaran 6 sessions: 3 reunions de 2 hores on anirem sense el gos o la gossa i tres sessions pràctiques d'1 hora o hora i mitja que realitzarem acompanyats pels nostres companys peluts.

Les reunions es duran a terme en una sala i tindran com a finalitat l'exposició de la problemàtica particular de cadascú, l'intercanvi d'impresions i experiències i la forma d'enfocar les possibles solucions. 

També seran reunions obertes al debat, a resoldre dubtes i, al cap i a la fi, obertes a aprendre els uns dels altres. Les tertulies (per dir-ho aixi) seran "guiades" o "moderades", és a dir, que els mateixos participants escolliran els temes dels quals parlarem però jo m'encarregaré de que els temes tinguin relació amb els problemes que intentarem resoldre. 

Les sessions pràctiques duraran entre una hora i una hora i mitja (en funció de l'activitat) i estaran enfocades a posar en pràctica allò que hem après en companyia dels nostres companys. En aquestes sessions comprovarem els progressos i resoldrem dubtes in situ per tal de continuar millorant.

En quant a la temàtica general dels grups, la idea és crear dos grups per treballar dos aspectes ben diferents del passeig. Per una banda, un grup estarà enfocat a aquelles persones que tinguin problemes alhora de portar el gos o la gossa lligat de la corretja. I per altra banda, un altre grup estarà dirigit a les persones que tinguin problemes ahora de deixar anar al gos de la corretja. Dos aspectes aparentment contradictoris però que responen a dos fenòmens molt habituals en les relacions humano-canines.

D'aquesta forma, en un grup les reunions i les activitats estaran plantejades per tal de resoldre problemes associats a la corretja mentre que a l'altre s'estarà realitzant una tasca similar però amb una temàtica relacionada amb els moments de "llibertat" dels nostres companys.

La durada total del treball en grup serà de 9 hores (entre sessions pràctiques i reunions) i la idea es acordar les dates entre els membres per tal de que tothom pugui assistir a totes les reunions i activitats proposades. 

En un principi està preparat per fer-ho en 3 setmanes. Això vol dir que es realitzaria una reunió i una activitat cada setmana. Però ser un grup reduit crec que ens permetrà, entre altres coses, acordar les 6 dates entre tots el primer dia.

Crec que participar d'aquests grups serà molt interessant i enriquidor tant per nosaltres com per a ells. Si algú està interessat en aquest treball de grups, vol més informació o vol participar-hi només cal que m'envii un correu i estarè encantat de resoldre qualsevol dubte :)

Salut i fins aviat!

PD: Això és només un petit avenç... Estic preparant moooltes cosetes més de les que aviat tindreu noticies! Apa deuuu...!!!!

Jornades d'educació canina

El Jordi Herrera ens planteja unes jornades molt interessants que tractaran una problemàtica força habitual: la maduresa emocional dels nostres companys i companyes canins. I ho farà a Barcelona, en tres jornades diferents a les que es podrà assistir per separat (només una) o en conjunt (dues jornades o les tres).

Lògicament la meva recomanació és que qui pugui, faci les tres jornades, ja que d'aquesta manera adquirirà més eines. Però si algú ha assistit ja a algun curs del Jordi, o creu que la seva situació està molt identificada i creu que amb una jornada ho pot solucionar, és possible fer-ho.

Us deixo el cartell de les jornades on podreu trobar més informació sobre el temari, les dates, els preus... i si teniu algun dubte o pregunta podreu resoldre-les a la web del Jordi que us enllaço:

http://www.jordiherreraeducacioncanina.com/

Els sentits canins

De vegades pot ser complicat posar-nos a la pell de la nostra gossa o del nostre gos. Caminen per sobre de vidres trencats sense inmutarse, oloren pixums i caques, s'empassen coses del terra, es refreguen amb animals morts... i la llista podria ser encara més llarga.

Voler entendre el perquè fan algunes d'aquestes coses pot ser molt interessant, però també ens pot portar molt de temps i moltes vegades no cal entendre les coses, sinó simplement permetre que passin i observar-les.

Personalment sóc molt fan d'alguns d'aquests comportaments (de la majoria) que són purament instintius i penso que d'alguna forma són petits regals que ens ofereix la Natura. Veure com un gos segueix un rastre, o ensuma alguna cosa amb interés prenent-se el seu temps, aixecant el cap per agafar aire net o refrescar-se, o simplement observant com determinades coses que a nosaltres ens passen desapercebudes a ells els hi suposen un punt d'interès, informació al cap i a la fi que utilitzaran per entendre millor què passa al seu entorn.

Per això sempre aposto als passejos i a les visites per no intervenir davant d'aquest tipus de situacions sempre que no hi hagi un risc seriós de que l'animal pugui fer-se mal (cosa molt rara).

Per altra banda, sovint em trobo amb manipulacions (caricies mal donades, abraçades, cops al cap) poc apropiades, amb activitats i jocs que aporten poc o gens a l'animal, amb joguines de colors i de tota classe de formes repartides per les cases... i tota una sèrie de coses que poc tenen a veure amb la naturalesa canina dels nostres companys.

Per tal de guanyar temps, he fet un dibuix i he puntuat de manera subjectiva i orientativa els sentits del gos. Crec que tenint això clar, sabent quines són les seves aptituts com a espècie i les particularitats que cada individu pot tenir, la convivència és molt més agradable per tots plegats.

Si entenem que els gossos i les gosses viuen en un món d'olors serem més capaços de permetre certs comportaments que són naturals. I tenint en compte aquest "ranquing" comentaré algunes particularitats dels sentits canins envers dels sentits humans.

Per començar, el tacte la vista i l'oida són sentits "activadors", és a dir, que alerten i posen en marxa certes respostes fisiològiques dins de l'organisme de l'animal. Això és el que provoca moltes situacions de reactivitat. És molt notori que els tres sentits "activadors" siguin els menys importants, ja que ens descriu una naturalesa molt tranquila del gos com a animal.

La vista és potser el sentit que arrossega més mites i llegendes, arribant al punt de dir que els gossos veuen en blanc i negre i bla bla bla...
La realitat és que provablement perceben un espectre de colors inferior al que veiem nosaltres senzillament perquè els seus ulls estan més preparats per detectar el moviment (son animals caçadors, no ho oblidem) enlloc de definir colors, formes i textures. I a més tenen una capacitat molt gran per veure quan no hi ha llum, és a dir, de nit, a les fosques. Podriem dir que son uns ulls de caçador, preparats per detectar el moviment i per passar la informació ràpidament al cervell sense donar gaires detalls perquè fabriqui una resposta (és per això que molts gossos persegueixen pilotes, pals, motos, ciclistes i en general coses que es mouen ràpid però que nosaltres sabem que no són una amenaça). En canvi, tenen una visió de proximitat molt pobre comparada amb la de l'èsser humà, per això sovint intenten olorar alló que se li aproxima (mans, menjar, joguines...).

Per altra banda tenim dos sentits que tendeixen a la relaxació de l'animal. El gust i l'olfacte son dos sentits que estan molt vinculats i que comparteixen alguns òrgans (com l'òrgan vomeronasal, destinat a recopilar informació per la boca i passar-la a l'olfacte).
Ambdós sentits, gust i olfacte, son crucials en la vida del gos. Necessiten d'aquests dos sentits per identificar i reconèixer (i per tant, entendre) el món que els envolta. Com ja he comentat, la vista, que per nosaltres és el sentit que dona forma i comprensió a alló que ens rodeja, no és el seu millor sentit. Pot resultar difícil d'entendre però el cert és que els gossos sempre voldran olorar (i de vegades tastar) alló que se'ls hi aproximi. Més encara si alló vol interactuar amb ells (collar, arnès...).

Dit això, tingue-m'ho sempre en compte alhora de relacionar-nos amb els nostres companys canins. Com deia al principi, no és necessari entendre-ho tot. De vegades la millor opció és no fer res, observar i tenir present que som espècies diferents, amb particularitats que no ens fan ser ni millors ni pitjors.

Salut!