Voler entendre el perquè fan algunes d'aquestes coses pot ser molt interessant, però també ens pot portar molt de temps i moltes vegades no cal entendre les coses, sinó simplement permetre que passin i observar-les.
Personalment sóc molt fan d'alguns d'aquests comportaments (de la majoria) que són purament instintius i penso que d'alguna forma són petits regals que ens ofereix la Natura. Veure com un gos segueix un rastre, o ensuma alguna cosa amb interés prenent-se el seu temps, aixecant el cap per agafar aire net o refrescar-se, o simplement observant com determinades coses que a nosaltres ens passen desapercebudes a ells els hi suposen un punt d'interès, informació al cap i a la fi que utilitzaran per entendre millor què passa al seu entorn.
Per això sempre aposto als passejos i a les visites per no intervenir davant d'aquest tipus de situacions sempre que no hi hagi un risc seriós de que l'animal pugui fer-se mal (cosa molt rara).
Per altra banda, sovint em trobo amb manipulacions (caricies mal donades, abraçades, cops al cap) poc apropiades, amb activitats i jocs que aporten poc o gens a l'animal, amb joguines de colors i de tota classe de formes repartides per les cases... i tota una sèrie de coses que poc tenen a veure amb la naturalesa canina dels nostres companys.
Per tal de guanyar temps, he fet un dibuix i he puntuat de manera subjectiva i orientativa els sentits del gos. Crec que tenint això clar, sabent quines són les seves aptituts com a espècie i les particularitats que cada individu pot tenir, la convivència és molt més agradable per tots plegats.
Si entenem que els gossos i les gosses viuen en un món d'olors serem més capaços de permetre certs comportaments que són naturals. I tenint en compte aquest "ranquing" comentaré algunes particularitats dels sentits canins envers dels sentits humans.
Per començar, el tacte la vista i l'oida són sentits "activadors", és a dir, que alerten i posen en marxa certes respostes fisiològiques dins de l'organisme de l'animal. Això és el que provoca moltes situacions de reactivitat. És molt notori que els tres sentits "activadors" siguin els menys importants, ja que ens descriu una naturalesa molt tranquila del gos com a animal.
La vista és potser el sentit que arrossega més mites i llegendes, arribant al punt de dir que els gossos veuen en blanc i negre i bla bla bla...
La realitat és que provablement perceben un espectre de colors inferior al que veiem nosaltres senzillament perquè els seus ulls estan més preparats per detectar el moviment (son animals caçadors, no ho oblidem) enlloc de definir colors, formes i textures. I a més tenen una capacitat molt gran per veure quan no hi ha llum, és a dir, de nit, a les fosques. Podriem dir que son uns ulls de caçador, preparats per detectar el moviment i per passar la informació ràpidament al cervell sense donar gaires detalls perquè fabriqui una resposta (és per això que molts gossos persegueixen pilotes, pals, motos, ciclistes i en general coses que es mouen ràpid però que nosaltres sabem que no són una amenaça). En canvi, tenen una visió de proximitat molt pobre comparada amb la de l'èsser humà, per això sovint intenten olorar alló que se li aproxima (mans, menjar, joguines...).
Per altra banda tenim dos sentits que tendeixen a la relaxació de l'animal. El gust i l'olfacte son dos sentits que estan molt vinculats i que comparteixen alguns òrgans (com l'òrgan vomeronasal, destinat a recopilar informació per la boca i passar-la a l'olfacte).
Ambdós sentits, gust i olfacte, son crucials en la vida del gos. Necessiten d'aquests dos sentits per identificar i reconèixer (i per tant, entendre) el món que els envolta. Com ja he comentat, la vista, que per nosaltres és el sentit que dona forma i comprensió a alló que ens rodeja, no és el seu millor sentit. Pot resultar difícil d'entendre però el cert és que els gossos sempre voldran olorar (i de vegades tastar) alló que se'ls hi aproximi. Més encara si alló vol interactuar amb ells (collar, arnès...).
Dit això, tingue-m'ho sempre en compte alhora de relacionar-nos amb els nostres companys canins. Com deia al principi, no és necessari entendre-ho tot. De vegades la millor opció és no fer res, observar i tenir present que som espècies diferents, amb particularitats que no ens fan ser ni millors ni pitjors.
Salut!
La realitat és que provablement perceben un espectre de colors inferior al que veiem nosaltres senzillament perquè els seus ulls estan més preparats per detectar el moviment (son animals caçadors, no ho oblidem) enlloc de definir colors, formes i textures. I a més tenen una capacitat molt gran per veure quan no hi ha llum, és a dir, de nit, a les fosques. Podriem dir que son uns ulls de caçador, preparats per detectar el moviment i per passar la informació ràpidament al cervell sense donar gaires detalls perquè fabriqui una resposta (és per això que molts gossos persegueixen pilotes, pals, motos, ciclistes i en general coses que es mouen ràpid però que nosaltres sabem que no són una amenaça). En canvi, tenen una visió de proximitat molt pobre comparada amb la de l'èsser humà, per això sovint intenten olorar alló que se li aproxima (mans, menjar, joguines...).
Per altra banda tenim dos sentits que tendeixen a la relaxació de l'animal. El gust i l'olfacte son dos sentits que estan molt vinculats i que comparteixen alguns òrgans (com l'òrgan vomeronasal, destinat a recopilar informació per la boca i passar-la a l'olfacte).
Ambdós sentits, gust i olfacte, son crucials en la vida del gos. Necessiten d'aquests dos sentits per identificar i reconèixer (i per tant, entendre) el món que els envolta. Com ja he comentat, la vista, que per nosaltres és el sentit que dona forma i comprensió a alló que ens rodeja, no és el seu millor sentit. Pot resultar difícil d'entendre però el cert és que els gossos sempre voldran olorar (i de vegades tastar) alló que se'ls hi aproximi. Més encara si alló vol interactuar amb ells (collar, arnès...).
Dit això, tingue-m'ho sempre en compte alhora de relacionar-nos amb els nostres companys canins. Com deia al principi, no és necessari entendre-ho tot. De vegades la millor opció és no fer res, observar i tenir present que som espècies diferents, amb particularitats que no ens fan ser ni millors ni pitjors.
Salut!
No hay comentarios:
Publicar un comentario