Qüestió de responsabilitat?

Fa temps que em rondava pel cap la idea d'escriure sobre un tema tan interessant com és el de l'estirilització i exposar així el meu punt de vista.

Recentment he pogut veure una campanya que està duent a terme una associació protectora important i coneguda a Catalunya. La campanya, segons entenc, procura exposar breument els beneficis de la castració/esterilització sota l'eslògan: "Soc responsable".

En primer lloc plantejaré jo la meva opinió: no estic a favor de la castració/esterilització, i no crec que per això sigui un irresponsable. Mai he comprat un animal. Mai he criat i he tingut tant mascles com famelles sense esterilitzar tota la vida.

Actualment comparteixo la vida amb dos companys canins, un mascle i una famella (Rudy i Luna). Ambdós estan esterilitzats però cadascun per motius i en circunstàncies diferents. A Rudy el van esterilitzar fa aproximadament dos anys al sortir de la prote. No patia cap enfermetat però és el protocol que marca la llei. No sabiem la seva edad exacta però calculem uns 3 anys.

Luna la vam esterilitzar fa un any, després de patir una infecció a la matriu. Llavors tenia aproximadament 12 anys.

Rudy no puc assegurar que hagi canviat pel fet d'haver estat esterilitzat. De fet, conserva quasi intactes alguns dels comportaments impulsius que amb molta provabilitat el van portar a la protectora un dia. Però en Luna sí que vaig observar certs canvis, sobretot els primers dies i setmanes.

Va a començar a fer comportaments que ella no havia fet mai però que jo sí que havia observat en Rudy. Comportaments com el d'olorar-se el pipi després de pixar (tant a casa com al carrer). Es va fer pipi a casa uns dies.

També estava una mica més alerta i insegura al carrer. I no crec que fos degut a la ferida perquè se li va curar de seguida sense infecció ni irritació. A més era una cicatriu relativament petita.

Va ser més protectora amb certs objectes a casa respecte a Rudy, que la va respectar en tot moment (com sabent o entenent la situació per la que estava passant la seva companya).

També vaig observar algunes petites diferències en la relació amb gossos i gosses que la coneixien d'abans. Els primers contactes amb amics i amigues després de la intervenció van ser extranys i incòmodes per Luna. Tot i així no va suposar cap mena de problema.

Exposat això, que no deixa de ser la meva opinió basada en la meva experiència de ciutadà responsable, passo a comentar dos dels grans arguments que es solen sentir a favor de la castració.

En primer lloc a la mateixa campanya es parla de la disminució de la càrrega hormonal com un aspecte positiu. Però no estic segur que sigui tan bo com aparentment plantegen. Aquesta disminució d'hormones no només afecta al sistema reproductor de l'animal. Les hormones que segreguen afecten a altres parts del cos, tant físiques com emocionals.

- A nivell de salut física, us deixo aquest enllaç on es parla de com l'esterilització pot afectar a les articulacions i també pot relacionar-se amb altres enfermetats. L'article està en anglés però crec que es pot trobar en castellà en vàries webs. Enllaço aquest perquè a més permet accedir a molts estudis relacionats amb el tema.

- A nivell emocional o comportamental, aquesta disminució d'hormones pot afectar a la identitat social de l'animal. També per gestionar adequadament situacions d'estrès, o per marcar llocs interessants i deixar una informació determinada... crec que hi ha moltes raons per no fer-ho senzillament perquè desconeixem moltes més coses de les que creiem conèixer.

Adequar les nostres rutines de passeig a una gossa en zel mai m'ha semblat un problema, i ho porto fent des de que soc petit.

Simplement no se m'acudeix cap motiu "comportamental" per estar-hi a favor. Com a mínim des del meu punt de vista. Penso que aquestes "millores" que es comenten habitualment poden afectar també a altres aspectes de l'animal.

També es sol dir que és una acció per controlar la població de gossos. Intentaré ser breu. Desconec realment si les dades recolzen aquesta teoria. Sé de primera persona que cada cop hi han mes associacions protectores perquè cada cop hi han més animals abandonats. I no crec que esterilitzar els animals de les protectores sigui una bona manera de frenar-ho. Tampoc dic el contrari, en absolut. Però ningú s'ha plantejat mai que una persona que adopta un gos, està prou sensibilitzada amb el tema?

No ho sé, potser només se m'ha acudit a mi. Però trobo molt injust que jo, com a ciutadà conscienciat  i amant dels animals que vaig a adoptar-ne un, resulta que no me'l puc emportar "sencer" perquè algú altre ha decidit abandonar-lo abans. No ho trobeu una mica absurd?

Què tal si li donem una volta?

En realitat crec que una mesura tan radical com és la d'esterilitzar "indiscriminadament" a tots els animals que entren a les nostres protectores ens hauria de fer reflexionar seriosament i potser enfocar la situació de forma diferent.

Entenc que les superpoblades protectores del nostre país estiguin molt sensibilitzades amb el fet d'haver de posar remei a la seva situació i per això entenc també que aquest és potser un tema una mica tabú.

Crec que les protectores fan molt bona feina i habitualment amb molt pocs recursos, però això precisament és el que més ajuda a les administracions que deleguen en elles tota la responsabilitat.

Al cap i a la fi, la tasca que fan les associacions protectores és una tasca que hauria de cobrir l'Estat de manera íntegra i assumir que la seva societat té un problema seriós. Serà llavors quan potser es plantegi enfocar la situació de manera diferent i tractar realment de solucionar el problema d'arrel enlloc de passar la responsabilitat a la ciutadania sensibilitzada i oferir-li subvencions miserables aprofintant-se de la bona fe. S'ha de legislar d'una forma diferent, cert, però sobretot s'ha de conscienciar a la gent. I això no només ho haurien de fer les protes, no. Entre tots hem d'educar a les generacions d'una altra forma. Sensibilitzar-les.

En fi, havia promés exposar algun motiu que em fes estar a favor de l'esterilització, i no podia ser un altre que el que em va fer prendre la decisió d'esterilitzar a Luna. Un motiu REAL de pes. No em valen esterilitzacions "preventives" ni similars. Tampoc ho compro com a mesura de control. Ho sento.

Salut!